CRÍTICA
Ànima flamenca amb frescor i ‘jaleo’
E l Grammy llatí pel seu últim àlbum, Flamencas (2025), el segon que reben en la seva trajectòria, ha donat un nou impuls promocional a Las Migas, i van ser allà, muntades en aquesta refrescada onada de notorietat, ahir a la nit al festival Les Nits Occident, als jardins de Pedralbes. Concert en què van certificar que la seva ànima sempre ha sigut flamenca, però entesa d’una manera lliure, amb pessics de cançó d’autor, copla i rumba, i herències clàssiques i mundialistes.
Van dir per començar que el seu somni era omplir l’escenari de dones, i en el seu van ser set dels vuit partícips, amb el quartet titular acompanyat per la bateria, el contrabaix, la trompeta i el trombó en el rumber tema d’obertura, Ojitos verdes. Pòrtic lleuger després del qual van invocar el temari més sever dels Tangos de la Repompa, en honor a la cantaora gitana la Repompa de Málaga (1937-1959). Cants de referència als quals va posar la seva empremta Paula Ramírez, des de fa un any la veu solista de Las Migas (la cinquena en l’historial del grup). Mentrestant, als pilars, Marta Robles, la fundadora, lligava en curt l’escena amb la guitarra flamenca.
Hi va haver més presències femenines: la cantaora catalana Anna Colom en el vibrant tema nou Grito ("contra la desigualdad entre hombres y mujeres en el mundo") i la veu gravada de Lola Flores, a favor de "nuestras canciones". I Alba Armengou, la trompetista, va afrontar amb èxit un clàssic del primer àlbum (2010), Caricias de sal, tema que porta la firma de Sílvia Pérez Cruz (que va ser una de les primeres migas), Raül Refree i Luis Troquel.
Las Migas van calar amb la seva barreja de frescor i classicisme, invocant tant una copla de Quintero, León i Quiroga, Pena, penita, pena, com la fusió visionària, per buleries i amb el violí de Laura Pacios, del Blues de la frontera, de Pata Negra. I ficant-se en un territori poc menys que sacre, el de Paco de Lucía, en un Río ancho amb virtuosisme de Robles a les sis cordes i l’eco afrocubà.
Però també van destacar algunes de les seves composicions pròpies, d’aquest reconegut últim disc, com Agua, amb els seus palmells i el seu fi jaleo, davant una audiència sufocada (que feia anar els ventalls), així com la dolça Una mica més i aquest temperamental estira-i-arronsa amb els sentiments indesitjables anomenat Celos. Peces, també Lo más de lo más i Antonia, amb què Las Migas van consumar la seva nit a Pedralbes, en què es van mostrar molt assentades en un concepte musical d’arrel flamenca i molt obert i canviant, que, sense deixar anar cops de pilota, amb constància i rigor, resulta tot un exemple de consistència després de més de dues dècades d’etapa.
Notícies relacionadesLas Migas
Les Nits Occident Jardins de Pedralbes 16/07/2026
- Inspecció de mercat Ordenen la retirada de sis models d’ulleres per a l’eclipsi per «irregularitats» als filtres i «risc de lesions oculars»
- Europeus de natació Luca Hoek, la gran esperança adolescent de la natació espanyola: «He guanyat entre cinc i set quilos de múscul. Això es nota»
- Tras la de danza Catalunya estudia impulsar una compañía nacional de teatro
- Crisi migratòria Defensa cancel·la tots els permisos i dies de descans dels militars a Ceuta en previsió de noves entrades massives de migrants
- Festival de música El Brunch Electronik Festival tanca la quarta edició amb 70.000 assistents i un 80% de públic local
