El nou Sant Jordi Club coronarà el ‘hub’ musical de l’Anella Olímpica

Amb la presentació del projecte arquitectònic que definirà el nou Sant Jordi Club, obra de l’estudi parisenc Bruther Architectes i el despatx barceloní Jorge Vidal Studio, es va posar ahir oficialment en marxa el procés de "transformació històrica" que consolidarà l’Anella Olímpica de Montjuïc com "un hub musical i cultural de referència a Europa". Tal com es va encarregar de remarcar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el nou Sant Jordi Club, que tindrà un aforament flexible d’entre 3.000 i 9.000 espectadors (el de l’actual és de 4.500), serà la primera gran sala de l’Estat "concebuda des de l’origen per a la música en directe" i incorporarà l’última tecnologia multimèdia i audiovisual per satisfer les cada vegada més sofisticades exigències que marquen els concerts.

El projecte guanyador del concurs internacional convocat per l’empresa pública Barcelona Serveis Municipals (BSM) converteix l’equipament, concebut inicialment com un espai complementari del Palau Sant Jordi i que va ser remodelat el 2007 per acollir música en directe, en una gran sala de concerts d’última generació amb el doble de volum que el recinte actual sense alterar el "diàleg patrimonial" amb el pavelló olímpic dissenyat per Arata Isozaki i amb una "alta flexibilitat" per adaptar-se a tot un seguit de formats escènics i aforaments ben diversos.

L’obra, que té un pressupost de 70 milions d’euros –una inversió que no repercutirà a les arques municipals perquè s’amortitzarà amb l’explotació comercial de l’espai, segons va recalcar Collboni–, començarà el juliol de l’any vinent amb la demolició de l’equipament existent i la previsió és tenir-la acabada a finals del 2029, coincidint amb la celebració del centenari de l’Exposició Internacional i en el marc de la gran transformació de la muntanya de Montjuïc que s’ha emprès amb l’horitzó del 2035 (un pla que també inclou la reforma del recinte firal, l’ampliació del MNAC, la creació d’un nou barri amb 500 habitatges públics i l’arribada de la línia 2 del metro).

17.000 metres quadrats

La proposta dels estudis Bruther i Jorge Vidal disposa un recinte de 17.000 metres quadrats, amb un edifici de planta rectangular d’uns 25 metres d’altura i dues plantes subterrànies que s’integra de manera natural al paisatge de Montjuïc. Per tal d’estendre i millorar l’experiència de l’espectador més enllà del temps del concert, el projecte crea una plaça d’accés a la façana oest, connectada amb l’esplanada olímpica, que actuarà com a porta principal i vestíbul exterior, i un gran hall interior concebut com a espai d’acollida i trobada que incorporarà serveis de restauració (la nota de premsa dels arquitectes parla d’"un bar-mirador privatitzable") i llocs de marxandatge.

Aquest foyer principal quedarà situat sota una gran grada fixa, que es complementarà amb grades retràctils per permetre diferents distribucions en funció de l’espectacle (serà "un acordió amb diverses configuracions", en paraules de l’arquitecte Jorge Vidal). Concebuda com una "caixa dins de la caixa", la sala oferirà en tots els formats possibles un aïllament acústic d’alta qualitat, que permetrà programar concerts simultanis de gran format al Sant Jordi Club i al Palau Sant Jordi respectant els requisits de la normativa local respecte a les emissions sonores.

Un altre aspecte destacat del projecte és la millora de la sostenibilitat, que era un dels requisits que fixava el concurs. El disseny bioclimàtic del nou edifici incorpora ventilació i il·luminació natural, aerotèrmia "d’alta eficiència", una coberta amb plaques fotovoltaiques i un dipòsit de recuperació d’aigües pluvials que permetrà cobrir gran part de la demanda d’aigua no potable. També millora l’accessibilitat eliminant barreres arquitectòniques en els itineraris, facilitant el desplaçament de persones amb mobilitat reduïda i oferint a l’interior de la sala diverses opcions d’acomodació accessible.

Passar el dia

Notícies relacionades

Cristina Fernández Cubas, el món del qual neix l’escriptura

Famosos sorpresos i fastiguejats per l’eclipsi

La construcció del nou Sant Jordi Club anirà acompanyada d’una intervenció paisatgística per rehabilitar l’entorn i serà el projecte més rellevant d’una operació més àmplia que pretén convertir l’Anella Olímpica en "un espai de referència". "Volem que sigui un lloc on la gent vingui no només a veure concerts, sinó també a passejar, a fer celebracions o a passar el dia", va apuntar l’alcalde. Per aconseguir-ho, va afegir Collboni, és fonamental que arribi a bon port el projecte de prolongació de la línia 2 del metro que ha de passar per Montjuïc (amb parada a l’INEFC, a pocs metres del Palau Sant Jordi), un pla que, malgrat les bones intencions de l’Ajuntament i la Generalitat, encara no té calendari.

En qualsevol cas, és innegociable que la música en directe serà el gran eix vertebrador d’aquest espai urbà que, en una extensió aproximada de 12 hectàrees, concentrarà un recinte per a 58.000 espectadors (l’Estadi Olímpic), un altre per a 18.500 (el Palau Sant Jordi) i encara un altre amb un aforament màxim de 9.000 persones (el Sant Jordi Club). Collboni va insistir en la importància que té per al consistori que el projecte finalment triat permeti fer, també, espectacles per a 3.000 espectadors: "Per a nosaltres és una prioritat que els creadors locals emergents també puguin tenir el seu espai a l’Anella Olímpica".