Un bastió dels concerts de format mitjà a BCN

En l’últim lustre, el Sant Jordi Club s’ha convertit en un escenari clau i ha acompanyat l’auge de la música en directe post covid.

Un bastió dels concerts de format mitjà a BCN
2
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Sant Jordi Club s’ha convertit en l’últim lustre, el que va començar amb les restriccions de la pandèmia del coronavirus, en el bastió dels concerts de format mitjà a Barcelona. Amb una capacitat que s’acosta als 4.500 espectadors, el pavelló multiusos, dedicat gairebé en exclusiva a l’activitat musical des del 2007, ha vist com la demanda creixia cada any, de la mà del frenètic auge de la música en directe dels últims temps. El germà petit del Palau Sant Jordi s’ha situat a l’esglaó intermedi –molt demandat, ja ho veuran– entre una sala gran com Razzmatazz (2.000 entrades) i aquest gran recinte cobert de Montjuïc (fins a 18.411 assistents), obra de l’arquitecte japonès Arata Isozaki per als Jocs Olímpics de 1992.

Malgrat la complicada ubicació de l’Anella Olímpica, que té unes comunicacions millorables (i amb promeses de millora pel que fa a la mobilitat), el Sant Jordi Club, precisament per la seva capacitat única a la capital catalana, ha vist en els últims anys com la seva agenda s’omplia més i més amb el pas de les temporades. Fins ara, en l’últim lustre, segons dades facilitades per Barcelona Serveis Municipals (BSM), empresa municipal que gestiona el conjunt de recintes de Montjuïc, han passat per allà 617.781 espectadors en un total de 212 concerts protagonitzats per 190 artistes o bandes. Des del 2021, any en què al Sant Jordi Club tan sols es van celebrar vuit actuacions de sis artistes diferents (8.037 assistents en el context postconfinament), els espectacles al pavelló s’han multiplicat: 28 concerts el 2022 (76.540 espectadors), 31 el 2023 (107.910), 44 el 2024 (156.002), 50 el 2025 (184.651) i 51 de confirmats per a aquest 2026 (84.641 fins ara).

En molts casos, el Sant Jordi Club, que aquests anys rep un públic que ronda els 30 anys al ser casa habitual de figures de la música urbana, ha sigut un trampolí per a molts artistes que han viscut un creixement vertiginós que els ha permès (o els permetrà) actuar a l’enorme escenari limítrof. És el cas de protagonistes de l’escena espanyola com Morad, que va passar de tres dates al Sant Jordi Club el gener del 2024 a una al Sant Jordi l’any següent. I també el cas de Quevedo, que va uns esglaons més enllà: vuit concerts al gran pavelló de l’Anella Olímpica per al 2027.

Figures internacionals

Notícies relacionades

Per la seva banda, d’altres com Carolina Durante i Amaia s’estrenaran a finals d’aquest any a l’escenari gran després d’omplir dues nits el pavelló petit el 2025. En els últims cinc anys també hi han passat figures internacionals, com els islandesos Sigur Rós, Franz Ferdinand i, recentment, Madison Beer.

Amb tot, es preveu que a la primavera del 2027 tanqui l’agenda de concerts ja que està previst que el juliol del 2027 comencin les obres de remodelació, que duraran fins a finals del 2029. Com a mínim dos anys i mig sense el Sant Jordi Club disponible, que, una vegada finalitzat, permetrà diversos formats, de 9.000 espectadors el més gran. I la pregunta del milió ara és: ¿on es faran aquests 50 concerts a l’any de format mitjà mentre durin les obres?