La música en directe quadruplica la facturació a Catalunya en 25 anys

L’evolució de la indústria musical catalana durant els últims 25 anys dona una primera foto pròspera, amb un augment del 74% dels ingressos (arribant als 265 milions d’euros el 2025), amb una divisió marcada entre la música gravada i el directe. Mentre el sector live ha quadruplicat la seva facturació, el discogràfic s’ha vist reduït a una quarta part del que va ser. Aquesta és la conclusió de l’Anuari de la Música 2026, publicat pel Grup Enderrock i l’ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya) i presentat ahir a la SGAE. És la nova edició d’un informe anual que compleix 25 anys, període en què «la música en directe a Catalunya ha viscut el creixement més pronunciat de la història», va destacar Lluís Gendrau, director editorial de l’anuari juntament amb Jordi Novell.

El directe va representar una facturació de 244 milions d’euros, enfront dels 70 del 2001, i més gran és encara l’augment dels assistents a concerts, al passar de 4,4 milions (2001) a 23,8 (2025), un 441% més, si bé el percentatge de ciutadans que van a actuacions en viu s’ha reduït lleugerament l’últim any: un 44,2%, enfront del 45,4% del 2024. Entre els motius que impedeixen assistir a concerts, el primer és la falta d’interès personal (35,9%), seguit de la falta de temps (31,9%) i del preu de les entrades (21,8%).

Notícies relacionades

Can Oller, un segle de bar

‘Rocky’, la boxa i el somni americà

Sector fonogràfic

Els macrofestivals no entreveuen senyals d’esgotament: el 10,1% dels consultats va assistir a un, la mateixa xifra que l’any anterior, i van atraure el 62,9% dels assistents a festivals (el 62,4% el 2024). A l’altre costat de la balança hi ha les sales, que el 2025 van veure reduir el volum d’assistents en un 4%, i la seva facturació, en un 10%, malgrat que van programar un 13% de concerts més que el 2024. La radiografia és molt diferent en el sector fonogràfic, un ecosistema d’empreses independents que, després d’una dècada de recuperació de la caiguda patida a principis de segle per la crisi del format físic, el 2025 va veure baixar la facturació de 22,1 a 21,1 milions (el 2003 en van ser 82). Números que contrasten amb l’augment del mercat espanyol, que va pujar un 19%, de 568 a 674 milions. Jordi Puig, president de l’associació sectorial Apecat, ho atribueix a diversos factors, com «la venda o cessió de catàlegs que podrien haver tingut un impacte en la facturació», per part de segells catalans, i «la pressió dels algoritmes», en les plataformes, «sobre les llengües minoritzades».