Sam Neill, l’estrella discreta

Queia bé Sam Neill, actor d’origen neozelandès, tot i que nascut a la localitat irlandesa d’Omagh el 1947, set anys abans que els seu pare, neozelandès, i la seva mare, britànica, decidissin instal·lar-se en una illa del sud de Nova Zelanda. Estrella discreta, va arrencar la carrera a mitjans dels 70 a la televisió australiana i va arribar a participar en més de 120 pel·lícules i sèries televisives, amb punts àlgids com la primera entrega de Parc Juràssic, la pel·lícula que el va fer més famós, i va repetir uns anys després en la tercera i més descafeïnada entrega de la sèrie.

A finals de l’abril passat va explicar que, gràcies a un revolucionari assaig clínic, havia aconseguit revertir l’estrany limfoma que patia, contra el qual la quimioteràpia i altres tractaments no havien fet efecte. Tot just dos mesos i mig després, la família de Sam Neill va anunciar la mort de manera sobtada i inesperada de l’actor. Era a casa seva a Sydney i tenia 78 anys.

Hem citat Parc Juràssic, la primera pedra d’una franquícia d’èxit dirigida per Steven Spielberg el 1993. Abans d’encarnar Alan Grant, el paleontòleg expert en velociraptors que viu sorprenents i aterridores aventures al costat de Laura Dern i Jeff Goldblum al parc temàtic on s’han clonat diverses espècies de dinosaures, Neill només havia destacat de veritat en una pel·lícula.

¡Quina pel·lícula, però! La posesión (1981) és un relat fantàstic, fosc i críptic del director polonès-francès Andrzej Zulawski en què Neill va donar vida al marit de la posseïda Isabelle Adjani. Film de culte i delicadesa abrupta per a la cinefília del gènere fantàstic, va servir a Neill per donar-se a conèixer. El mateix any va interpretar El final de Damien – punt final de la saga inaugurada amb La profecía, una altra mostra de terror, aquí diabòlic– i va començar la seva etapa professional per diferents països (Austràlia, el Regne Unit, Polònia, França, Alemanya) fins a parar al cine nord-americà. En aquest procés va formar parella amb Meryl Streep en dues produccions australianes i britàniques del mateix director, Fred Schepisi, Plenty i Un grito en la oscuridad. A la seva altra pel·lícula important abans del Parc Juràssic de Spielberg i Michael Crichton, Calma total (1989), va quedar enfosquit per Nicole Kidman, tot i que continua sent una de les seves millors interpretacions. Es tracta d’una filigrana de suspens i tensió dramàtica en alta mar, amb només tres personatges reclosos en un petit iot, que havia sigut anteriorment un dels molts projectes que Orson Welles va començar i no va completar.

Tot i que no va ser un actor del gènere, a Neill sempre li va agradar aparèixer en pel·lícules fantàstiques, de manera que, a més de la saga juràssica, va treballar en dues excel·lents ocasions amb John Carpenter, a Memòries d’un home invisible (1992) i Al cor de la por (1994). També va ser còmplice del seu compatriota Peter Jackson a Forgotten silver. La verdadera historia del cine (1995), un dels fakes més grans de la història del cine que feia passar per real un personatge inventat, el d’un pioner cinematogràfic neozelandès que es va avançar en gairebé tot als Lumière, Edison i Griffith i va inventar la càmera de cine, el procediment en color, el so sincronitzat i el llenguatge cinematogràfic. Neill apareix interpretant-se a si mateix per donar més presència al formidable engany.

Als anys 90, va aparèixer en produccions molt diverses. Podia encarnar un home de classe mitjana que compra un revolucionari robot per a la seva família a L’home bicentenari (1999), segons la novel·la d’Isaac Asimov, o el pare d’una noia (Scarlett Johansson) traumatitzada per un accident a cavall de L’home que xiuxiuejava als cavalls (1998), un dels films dirigits per Robert Redford. També va demostrar versatilitat amb autors de prestigi com Wim Wenders (Hasta el fin del mundo), Jane Campion (El piano) i François Ozon (Ángel).

Cine i televisió

En l’última dècada, va alternar amb encert el cine i la televisió i va destacar en sèries que no van trobar el ressò que mereixien, com Alcatraz (2012), de J. J. Abrams, i d’altres de notable èxit com Peaky Blinders (2013-2022), en què va donar vida en les tres primeres temporades a l’inspector Chester Campbell, la nèmesi despietada de la banda de gàngsters de Birmingham.

Notícies relacionades

I el cinema va descobrir Stephen King

Les cançons de Taylor Swift s’esfumen dels vídeos de Trump

També va alternar el cine nord-americà amb l’australià i el 2022 va tornar als dominis de Parc Juràssic amb Jurassic World: Dominion. Acabava d’intervenir a Godzilla x Kong: Supernova.

Va provar també la realització amb curtmetratges –el 1974 ja va realitzar el primer, Telephoneetiquette–, documentals – un A personal journey amb ell mateix per a la sèrie Century of cinema– o telefilms. El 2020 va produir una sèrie de curts absurds coneguts com a Cinema quarantino, realitzats durant els mesos de confinament forçat a causa de la covid. En un Helena Bonham Carter interpreta un telèfon intel·ligent enganxós, i en un altre és l’actor Hugo Weaving qui es fica a la banyera en què Neill es disposa a fer-se un relaxant bany.