Adriana Domínguez, presidenta: Adolfo Domínguez ja no s’arronsa

Adolfo Domínguez protegeix l’essència de la seva històrica marca darrere d’una porta corredissa en un dels passadissos laterals de la seu central de San Cibrao das Viñas (Ourense). Curiosament, al costat de Control de Qualitat, el departament més racional. En aquest espai sense vistes a l’exterior, amb ànima de laboratori i una dotzena de maniquins, no hi ha límits. Àgora, el búnquer creatiu instaurat el 2019 per donar ales a l’instint artístic i a l’esperit d’avantguarda que amaren l’empresa des de la sortida al mercat el 1976, s’obre cada sis mesos per invocar la inspiració. És possible entrar, però amb el compromís de no explicar res.

Aquí neixen les peces més arriscades i es desenvolupa el concepte de la nova col·lecció per a la resta de peces, complements i tot el que els envolta: des dels materials fins a la comunicació.

El que té ara mateix Adolfo Domínguez entre mans va néixer sense sortir del cor corporatiu on treballen 310 dels 1.003 empleats repartits per mig món. D’una persona i d’una paraula.

"És un sistema que és semblant al del luxe. Vam començar la col·lecció des de zero. Una pàgina en blanc", explica la presidenta, Adriana Domínguez. Fa deu anys que està al capdavant, els últims sis com a primera executiva. L’ordre i la disciplina inherents al càrrec li han fet deixar "una mica de banda" la intuïció per descobrir-se com "una enginyera de la moda".

Hi ha Àgora i hi ha l’àrea de Transformació Digital impulsada el setembre passat, que semblen una antítesi, però són dos pilars de l’empresa condemnats a ser complementaris, ¿no?

Perquè realment són el mateix, pura innovació, però en dues cares: la tecnològica i l’artística. És l’aposta per continuar sent rellevants i modernitzar una empresa que té un llegat i la fortalesa d’haver complert 50 anys. Som una marca molt coneguda a Espanya. Ens coneix el 95% de la població. Això és molt difícil aconseguir-ho. A Mèxic, gairebé el 50% i va costar 20 anys aconseguir-ho. Però realment aquest llegat no el pots activar 50 anys més tard si no tens gaire innovació. Estem introduint la IA en tots els departaments de manera molt metòdica i fa diversos anys ja amb més de 100 projectes de transformació digital, 104 actualment, en marxa.

¿I com s’aconsegueix en aquest entorn poder mantenir una marca tan reconeixible a primera vista?

Per defensar un estil, el primer és tenir-lo i molt poquetes marques han sigut capaces de generar-lo. Nosaltres sí, des dels anys 80. La segona virtut és veure això com una cosa positiva. Hi ha qui pensa que el millor és canviar constantment, agafar totes les tendències, totes les onades… Jo no vinc d’aquesta manera de pensar. A mi em va educar una persona, el meu pare, que va llegir els grecs, el cànon filosòfic i de la literatura. El que queda sempre és molt poquet al llarg dels segles. És veritat que per ser modern has d’estar alerta i en canvi constant, però, alhora, per ser una marca has de mantenir-te en el teu eix.

En una entrevista a Faro de Vigo després de la seva arribada a la presidència i en plena pandèmia em va comentar que les empreses familiars tenen un plus de resistència. ¿És aquesta la clau?

Potser és una barreja d’empresa familiar amb empresa cotitzada. Si són capaces de fer successions, les empreses familiars tenen una cosa diferent. L’executiu suporta una pressió enorme per entregar resultats, sobretot si ets cotitzada. Cada tres mesos et mostres al mercat. L’economia i la vida són molt canviants. Estar tot el temps en la millor forma és impossible. Quan comences a comprometre el llarg termini per quedar guapo a la foto de curt termini, hi ha un problema. I les familiars, en general, vam apostar més pel llarg termini. Jo soc executiva, no només família, i tinc les dues pressions, però noto que la part familiar em porta a tenir una mirada més a llarg termini i la part de cotitzada és molt sana perquè dona governança i una transparència que fa més resilients les empreses.

En el cas d’Adolfo Domínguez sí que es va fer aquest salt generacional en què moltes empreses familiars acaben morint.

No és gens fàcil. Ni per a qui assumeix el lideratge perquè ets jove i desconeixes si seràs capaç de fer-ho; ni per a qui ho deixa, perquè segur que té la sensació que sap millor com fer les coses i costa una miqueta deixar anar. Jo vaig tenir la sort d’assumir el comandament des que vaig entrar i, si has de fer una successió, l’apoderament real és important. Rejovenir una marca requereix moltes coses diferents i fer coses diferents costa molt perquè un confia en la fórmula que et va funcionar. Com es diu a El Gatopardo, de vegades cal canviar perquè tot continuï igual.

En l’era de tornar a l’essència, ¿Adolfo Domínguez és més Adolfo Domínguez que mai?

Aquesta empresa ha tingut la virtut en aquests 50 anys que celebrem de tenir un estil molt propi i, probablement, ho ha aconseguit per la genialitat de tot el que es va fer als anys 80. Espanya i la moda eren unes altres en aquell moment i el repte ara és, en un mar tan gran, amb tanta competència, com podem fer per donar valor al que ens fa bastant diferents d’altres i que a la gent li encanti la nostra roba.

Notícies relacionades

Cristina Fernández Cubas, el món del qual neix l’escriptura

Famosos sorpresos i fastiguejats per l’eclipsi

¿I com serà Adolfo Domínguez d’aquí 50 anys?

Està tan canviant el món, fins i tot amb la IA que ho ha revolucionat tot aquest any i mig… És molt difícil preveure-ho, però diria que el que farà que una empresa com la nostra sigui capaç d’agafar aquesta onada i totes les que vinguin en els pròxims 50 anys són la flexibilitat, la curiositat, tenir equips multidisciplinaris i esperit jove, com d’empresa emergent. Dir: no som rígids, no som fixos i no ens espanta el canvi.