El públic més ‘hardcore’ del Grec

La gran majoria identifica el Grec amb el seu emblemàtic amfiteatre, un espai únic a la ciutat que a tots els porta bons records i els connecta amb la idea d’estiu, cultura i bon rotllo. Tots els consultats per EL PERIÓDICO són majoritàriament gent que fa anys que segueix la mostra, fins i tot durant tota la seva vida. Però tant ells com gent de diferents generacions posen bona nota al festival.

Sena Pompermaier és estudiant de Traducció i Interpretació, té 23 anys i no recorda la primera obra que va veure al Festival, només que "tenia 5 anys i vaig anar amb el meu pare", diu. "Per a mi el Grec té alguna cosa de renovació i innovació. L’espai del Teatre Grec té una cosa màgica, com el solstici d’estiu".

De l’1 al 10, posa un notable alt al festival. Entre les coses a millorar, no obstant, assenyala la publicitat. "Molta gent no sap què és el Grec", declara. Entre els moments que més l’han emocionat destaca el final de Laly Simon, obra de Sergi Belbel protagonitzada per Emma Vilarasau al Romea. "Veure la reina del teatre despullar-se i mostrar-se de carn i ossos en una obra on hi havia molt de la seva història familiar em va impactar. Vaig veure totes les funcions i sempre al final, quan cantava un tema que la seva mare li cantava de petita, Vilarasau s’emocionava i plorava de veritat".

Lala Gomà és directora de documentals, té 79 anys i considera que el Teatre Grec "té alguna cosa d’atàvic. Et fa connectar amb els orígens del teatre. Quan he anat allà sempre he trobat espectacles diferents. El que més m’ha interessat del festival ha sigut seguir els destacats noms del panorama internacional", explica.

Quan era jove va fer un curs a França amb una deixebla de Jerzy Grotowski, defensor del teatre pobre. Tot i que mai s’ha dedicat professionalment al teatre, ella és llicenciada en Filosofia i Lletres, però va saber connectar amb tota aquesta generació que va aixecar el Grec i el Lliure. "Vaig conèixer Miguel Montes, Carlota Soldevila, Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, ...". En els primers anys del Grec i del Lliure no se’n perdia una. "Al Grec sempre passaven coses interessants", recorda.

"El Grec és sinònim d’estiu, de veure coses noves i diferents. He vist tant bon teatre en la meva vida, no només aquí sinó a l’estranger, que si ara no veig una cosa bona m’avorreixo com una ostra. Tinc el llistó molt alt. Jo ho vaig veure tot de Peter Brook i de Mnoushkine, gairebé tot", diu amb referència a la fundadora del Théatre du Soleil a França.

Al Festival Grec ha passat nits meravelloses. Cita espectacles de Robert Lepage i creacions d’artistes locals com Mario Gas. Però qui més l’ha fascinat és Darío Fo amb el seu Misteri buf, que va portar Barcelona molt abans de rebre el Nobel de literatura el 1997. "¡Vam riure tant amb ell quan es burlava del Papa i la seva capellina! Ell només explicava tota la història del teatre i del poder en aquest espectacle on interpretava diferents estils un rere l’altre... ¡Una meravella!". I recorda que el públic va demanar eliminar-ne la traducció. "Era molt millor sense, s’entenia gairebé tot i així connectaves de manera més directa amb allò tan bo i autèntic". També li va encantar Vittorio Gassman, que va venir el 1984. "Abans trobaves entrades fàcilment i veies coses boníssimes. Ara l’oferta és molt més àmplia, però de bon teatre només hi ha un 30%", afirma.

Virginia Figueras és arquitecta, té 70 anys i acudeix al Grec des dels anys 80 del segle passat. "Hi he anat moltíssim", comenta. De la primera època es queda amb Misteri buf, de Darío Fo, i amb un concert de Laurie Anderson. "També he vist tots els espectacles de Galván i vaig disfrutar molt quan va venir Nederlands Dance Theater". Van estar el 2022 per última vegada i el 1988 la primera. I entre les últimes edicions, es queda amb ¿Qui som? , de Baró d’Evel. "Em va encantar".

Sol anar amb el seu marit al festival: anar al Grec és una tradició per a ells. "L’escenari a l’aire lliure del Teatre Grec i els seus jardins són fantàstics. Anar allà i veure com cau la tarda ja és un espectacle també", assenyala. "Normalment escollim coses que sabem que ens poden agradar. Solem mirar tràilers de les propostes i informar-nos abans de comprar. Solem encertar-la. En un 80% o 90% d’ocasions ens agrada el que hem vist". Aquest any tenen previst acudir al concert de Yerai Cortés i també al de Raül Refree. "Ens hem llevat tard i de moltes coses ja no queden entrades, com l’espectacle de Castellucci, per exemple". Ja no és com abans. "Ara cal agafar-ho tot amb molta més antelació".

De Lluís Llach a Cheikh Lô

La Núria Miquel és maquetadora, té 62 anys i acudeix al festival des que tenia 20 anys. "Al principi veia molts concerts. Recordo que un dels primers va ser un de Lluís Llach. Però la música ha anat a la baixa al Grec, una llàstima", comenta aquesta espectadora, que també segueix la dansa i el teatre. "El Teatre Grec és un espai tan especial que sublima qualsevol cosa que es faci allà". Ha vist com ha evolucionat el festival. "Abans tot estava més concentrat, però s’ha anat estenent per tota la ciutat". Per a ella "el Grec és sinònim d’estiu". I afegeix: "És una llàstima que s’acabi al juliol. Barcelona és un erm a l’agost pel que fa a arts escèniques, una pena. Tant de bo el festival durés més".

Notícies relacionades

L’hotel de Madrid que va subhastar els llits on van dormir Brad Pitt, Madonna i Lady Gaga: les relíquies que qualsevol va poder comprar

Cristina Fernández Cubas, el món del qual neix l’escriptura

Aquest any veurà 26 espectacles, molts d’internacionals. "Potser en cau algun més. Les propostes que venen de fora són el primer que compro perquè per a això hi ha el festival, per descobrir coses que no sols veure". Entre els seus records memorables del festival cita la companyia de Pina Bausch i Inferno de Castellucci.

Bernardo Sorribes treballa en assegurances, té 59 anys i associa la paraula Grec a "estiu, cultura i espectacles nous". Ell i la seva dona segueixen el festival assíduament des de fa uns 20 anys. "Abans havia anat de manera més puntual a veure espectacles", apunta. No recorda què va ser el primer que va veure però entre les seves nits màgiques del festival està gravada una molt especial. "Vam anar a veure un cantant africà, crec que senegalès, però no recordo qui era". Podria ser Cheikh Lô, que va ser allà el 2005. "Anàvem un grup d’amics i tots vam acabar ballant a l’escenari del Grec".