Redemptor crucificat

Redimir no és pas un verb gaire habitual. El fem servir tan poc que la RAE considera que té un ús molt baix, gairebé residual. Per no constar, ni tan sols és al llistat de les set mil paraules més freqüents en les nostres converses. En comptes d’aquest mot ens estimem més els seus sinònims. Alliberar, rescatar, eximir, salvar o recuperar són molt més corrents. Per això va sorprendre que un personatge a qui es té per poc il·lustrat, com Donald Trump, anunciés que Espanya "s’havia redimit completament". Ho va dir després de la cimera de l’OTAN a Ankara. Allà on Erdogan va regalar als seus aliats ¡un revòlver!

Com que el president dels Estats Units havia tornat a carregar contra Espanya perquè és "un cas perdut i un aliat horrible", per haver incomplert la seva exigència d’invertir el 5% en defensa, el president Pedro Sánchez es va preparar per al previsible envit i durant la reunió va exposar les seves dades, va demostrar que "és un soci fiable" i, pel que sembla, el va convèncer.

I Trump es va acomiadar d’Ankara impartint la seva redempció sense deixar clar si ens alliberava de l’esclavitud a què pretén sotmetre l’Europa que vol que segueixi el seu dictat, o ens redimia del pecat polític comès pel nostre govern de ser el primer comunitari que li va plantar cara. O totes dues accepcions de la paraula alhora. Tampoc seria estrany en qui ho vol tot i ho aconsegueix. Sigui parlant amb el seu amic Infantino, perquè la FIFA anul·lés una targeta vermella a un jugador de la selecció del seu país en ple Mundial, sigui atribuint-se el paper superior i global de redemptor de faltes alienes. Per alguna cosa té l’aval dels evangèlics, que consideren el seu lideratge com un instrument diví.

Alhora, a Madrid tot un arquebisbe, que per la seva vocació i dedicació alguna cosa ha de saber sobre l’efecte guaridor de la redempció, intercanviava els papers amb el magnat i sentenciava que "quan un Estat oblida l’ètica es converteix en una banda de lladres". Diu que no parlava del Govern, però va remarcar: "Em remeto a les proves". Va ser monsenyor Luis Javier Argüello García (Meneses de Campos, Palència, 16 de maig de 1953).

S’ha ratificat

Emparant-se en una cita de sant Agustí, la frase del president de la Conferència Episcopal Espanyola ha aixecat la polseguera que era previsible i ha excitat uns ànims que ja estaven escalfats i ara, a més, esperonats per les tòrrides temperatures. Al sempre predisposat ministre Félix Bolaños li van faltar minuts per replicar-li amb la potencial generalització de l’Església catòlica com a banda d’agressors sexuals. Remetent-se també a les proves, per descomptat. I la ministra Margarita Robles, que com a titular de Defensa s’apunta a totes les batalles, li va demanar rectificar.

Notícies relacionades

Les cançons de Taylor Swift desapareixen dels vídeos de Donald Trump i la Casa Blanca

Sam Neill tindrà un paper pòstum a ‘The Legend of Zelda’

Lluny de fer-ho, l’arquebisbe de Valladolid s’ha ratificat. Manual en mà, recorda que la seva intervenció tenia caràcter acadèmic i que s’ha descontextualitzat un concepte sobre el qual Ratzinger va impartir doctrina. Admet, això sí, que ell és persona espontània, que no n’aprèn i que això no l’ajuda.

El més interessant de l’enrenou és que sigui una invocació a Agustí d’Hipona, a l’orde del qual pertany el Papa. Lleó XIV, en canvi, es va guardar molt d’utilitzar la cita en la seva al·locució al Congrés. Sent coherent amb el text llegit, es podia remetre a les proves i demanar a l’hemicicle: "¿Què són els regnes sinó grans bandes de lladres? ¿I què són les bandes de lladres sinó regnes en petit?". Però no era procedent.