Original simfonia davant el mar

L’onada de calor no va desanimar el públic. Unes 30.000 persones segons la Guàrdia Urbana van disfrutar d’un bany simfònic i alguns d’un bany al mar, ja que van seguir el concert en banyador i van aprofitar per fer una capbussada. Aquest any hi havia molts més espectadors en taules de pàdel surf que en anys anteriors.

Ludovic Morlot, titular de l’OBC, es va inventar una simfonia composta a partir de diferents moviments d’obres de diferents compositors. Són passatges que considera idonis per a aquest tipus d’esdeveniments perquè tots tenen una cosa que el públic pot reconèixer fàcilment. Va obrir boca el primer moviment de la Simfonia núm. 2 de Borodin, introducció ideal per entrar en matèria amb un allegro moderato audaç d’una obra que, malgrat que no sol escoltar-se gaire avui dia, Morlot va voler reivindicar.

El concert va continuar amb una selecció de fragments de la Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov, ple d’energia i amb un incessant i bonic flux de melodia per passar després a un ritme diferent i més melodiós amb l’evocador passatge romàntic de la Simfonia núm. 3 de Brahms, d’intensa nostàlgia, molt utilitzada tant en anuncis com en escenes de pel·lícules i també de videojocs. El tema principal presentat pels violoncel amb determinació i repetit després pels violins va aconseguir combinar claredat, expressivitat, noblesa i lirisme. Va ser també un dels moviments més aplaudits abans d’entrar en el moment més dancístic amb el allegreto graciós de la Simfonia núm. 8 de Dvorak, en què les cordes de l’OBC es van tornar a lluir combinant-se amb els vents en vigoritzants ritmes de sabor folklòric, impregnats de poesia.

Morlot va posar rumb a la recta final del concert amb l’exuberant última part de la Simfonia núm. 4 de Txaikovski, un brillant final que va demostrar la cohesió del conjunt barceloní en una nit espectacular que va obrir i va tancar amb dues mostres molt diferents del gran simfonisme rus en aquesta Simfonia Imaginaria que també podria qualificar-se de Frankenstein simfònic. En els bisos va sonar primer la Dansa hongaresa núm. 1 de Brahms i part de la Vuitena de Dvorak, després.

Notícies relacionades

Sam Neill tindrà un paper pòstum a ‘The Legend of Zelda’

Nazis i serventes a la Barcelona de 1941

Bona sintonia

La bona sintonia de Morlot amb els seus músics, i amb Raúl García, concertino associat, es va traslladar al públic, que ja està acostumat a veure el mestre francès en aquest tipus de concerts. Morlot, que capitaneja l’OBC des de la temporada 2022-23, va demostrar el bon moment de la formació, molt aclamada a les seves últimes gires. Però per als músics de l’orquestra connectar amb la gent de la seva ciutat cada estiu és sempre un must. I aquest any ho ha sigut especialment per a la violista Christine de Lacoste, que s’ha acomiadat de l’OBC després de més de 35 anys com a membre de la formació.