Mor Bonnie Tyler als 75 anys, la veu aspra i èpica dels vuitanta

L’artista, nascuda com a Gaynor Hopkins el 8 de juny de 1951, estava en coma en un hospital de Faro (al sud de Portugal, país on vivia) des de finals de maig després d’una cirurgia intestinal d’urgència. Al juny, un portaveu de l’artista va afirmar que havia sortit del coma, però que continuava "molt greu i en cures intensives".

Filla de pare miner i mare mestressa de casa, Bonnie Tyler va créixer en un habitatge social a Neath. Era la petita de sis germans, va deixar els estudis als 16 anys i va començar a cantar a l’església amb aquella veu aspra que després sentiríem en les seves primeres cançons. Més endavant, la cantant, que al començament també va cavalcar amb el country, es va forjar als clubs de Swansea. I va ser aquí on el 1974 el caçatalents londinenc Roger Bell la va veure actuar i li va fer canviar la vida després que parlés de la cantant als compositors Ronnie Scott i Steve Wolf.

Vendes milionàries

Va firmar el 1975 un contracte amb RCA Records, en aquell moment casa de llegendes com Elvis Presley, va adoptar el definitiu nom de Bonnie Tyler (abans també va ser Sherene Davis) i va construir una carrera amb una vintena d’àlbums. Entre aquests àlbums destaca el fundacional –tot i que el seu debut llarg va ser amb The world starts tonight (1977)– Natural force (1978) i, sobretot, Faster than the speed of the night (1983), el treball que incloïa la trencadora Total eclipse of the heart, perenne demostració de l’èpica que marcaria la seva trajectòria, fruit de la seva prolífica unió amb el compositor i productor Jim Steinman (Holding out for a hero, de la banda sonora de la pel·lícula Footlose, o If you were a woman (and I was a man), entre altres peces destacades). No en va, Total eclipse of the heart és un dels senzills més venuts de la història de la música: més de sis milions de còpies. En la balança moderna de l’estríming, la cançó ha sobrepassat els mil milions de reproduccions a Spotify.

La mateixa xifra de còpies venudes té en el seu historial It’s a heartache, amb aquella veu inconfusible fruit d’una operació de nòduls al coll, com ella mateixa va explicar a aquest diari el 2013 abans d’una de les poques actuacions que ha fet a Catalunya. "La veu em va canviar i quan vaig entrar a l’estudi vaig pensar: ‘Déu meu, sona molt més ronca’. Culpa meva: després de l’operació havia d’estar sis setmanes en silenci, i vaig ser incapaç, ja que, com deu haver advertit, no puc parar de parlar, així que la veu em va canviar. Però no em va anar malament: la cançó es va convertir en un hit", va explicar. I, per aquest motiu, les comparacions posteriors amb Rod Stewart.

Mor Bonnie Tyler sense grans premis de la crítica, com els Grammy o els Brit, que van reconèixer el seu treball tan sols amb nominacions: tres candidatures per als guardons americans entre 1984 i 1995 i tres més per als britànics (1977, 1984 i 1986). Però el 2023 va rebre una de les distincions més importants del Regne Unit quan el rei Carles III la va nomenar membre de l’orde de l’Imperi britànic en reconeixement de la seva trajectòria.

Versions de grans èxits

Notícies relacionades

L’accidentada nit de Loles

L’estreta frontera entre videojocs i apostes

Especialista a edificar colossos en aquest gènere amb un nom que no amaga res, power ballad, Bonnie Tyler, domadora de la radiofórmula clàssica dels 80, va conquerir Europa amb les seves cançons, encara que la participació en Eurovisió el 2013 fos una mica deslluïda: va aconseguir un 19 lloc amb Believe in me. Els seus grans èxits van ser objecte de versions, una cosa que ella també va cultivar (va ser ben destacada la de Have you ever seen the rain?, de Creedence Clearwater Revival). Total eclipse of the heart es va convertir el 2003 en l’èxit Si demain (turn around), amb Tyler formant tàndem amb la francesa Kareen Antonn, i recentment, el 2025, David Guetta la va convertir en l’himne electrònic Together.

La cantant gal·lesa, que havia cancel·lat concerts agendats i n’havia reprogramat d’altres per a més endavant pel seu delicat estat de salut, va treballar amb el productor dels seus dos primers discos, David Mackay, en els que, a la fi, han sigut els seus dos últims àlbums: Between the Earth and the stars (2019) i The best is yet to come (2021).