"El nostre ofici és crear bellesa a través de la música"
Josep Pons dirigeix avui el primer concert popular a la platja de Sant Sebastià amb la Simfònica del Liceu, i el director francès Ludovic Morlot ho farà demà amb l’OBC i una original proposta, la ‘Simfonia imaginària’.
El repte més gran de Clàssica a la Platja no és només superar la calor, sinó aconseguir que el públic s’oblidi de tot i viatgi amb la música simfònica a una altra dimensió. L’espai al costat del mar no és ideal per a molts instruments i les temperatures d’aquests dies han suposat un repte afegit per a tot l’equip involucrat en aquests concerts populars, una cita que any rere any triomfa a Barcelona i que torna a partir d’aquesta nit. La proposta, gratuïta, és a les nou, però convé acostar-s’hi abans per trobar un bon lloc a la platja de Sant Sebastià. La iniciativa parteix del Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i el Palau de la Música Catalana, units a través de Barcelona Obertura i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Unes 30.000 persones solen acudir als concerts de Clàssica a la Platja.
"¡És tan bonic el lloc, que totes les altres coses no importen!", exclama Josep Pons. El mestre de Puig-reig està al màxim aquests dies entre l’estrena dijous de Falstaff de Verdi al Liceu, teatre del qual s’acomiadarà com a director musical el dia 24 amb la Vuitena de Gustav Mahler.
"A mi aquest concert a la platja em recorda la nostra missió: compartir emocions amb el màxim de gent possible a través de la música", diu Ludovic Morlot, el seu col·lega francès, titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Els auditoris tampoc estan sempre ben refrigerats, recorden, per no parlar de Bayreuth. Per sort, a l’Hotel W, al costat de l’escenari, on ens reunim per a aquesta sessió de fotos, s’hi està fresquet.
El ‘tutti’ sobre els solos
Pons oferirà aquesta nit amb la Simfònica del Gran Teatre del Liceu un programa en homenatge als 25 anys del Petit Liceu. S’inspira en danses populars amb peces de Brahms, Dvo Regák, Txaikovski, Borodin, Falla i Ravel. I Morlot capitanejarà demà una Simfonia fantàstica, composta a partir de melodies reconeixibles. "Construir una peça amb moviments d’altres permet rescatar de l’oblit obres poc interpretades com la Segona simfonia de Borodin" La Segona de Rakhmàninov, la Tercera de Brahms, la Vuitena de Dvorak i la Quarta de Txaikovski també formen part del programa. "Són moviments on predomina el tutti sobre els solos, cosa veritablement simfònica".
Morlot, com a titular de l’OBC des de la temporada 2022-23, diu que el seu balanç és positiu. "Noto que l’orquestra ara és més curiosa a l’hora de provar coses diferents. La concentració dels músics ha millorat. Els veig més orgullosos de pertànyer a l’OBC. Noto que hi ha una altra energia i això es deu en part a la intensitat amb què treballem en les gravacions de discos". Pròximament gravaran un àlbum dedicat a Manuel de Falla i un cicle Prokofiev amb els seus tres discos, amb les seves tres últimes simfonies. Però primer acabaran el seu últim treball: un disc amb música de Gerhard.
"Jo dedico sis mesos al Liceu", assenyala Pons, que ha compaginat la seva última temporada com a director musical al Gran Teatre amb el seu nou repte artístic com a titular de la Deutsche Radio Philharmonie. El seu treball en la renovació de l’orquestra liceista ha deixat empremta. Morlot, que també dirigeix en altres ciutats dels Estats Units i Europa, comenta: "El públic de Barcelona és curiós. Tenim un bon nombre d’abonats, una cosa bastant única si ho comparem amb altres ciutats europees. "Les sales registren una bona ocupació i ens podem permetre arriscar en el repertori".
Tant Pons com Morlot són grans defensors de la música contemporània. Pons ressalta que fa un segle era habitual a les sales de concert, no com ara, ja que dominen les obres de fa temps sobre les noves creacions. "En època de Bach i Mozart, per exemple, no es tocava tanta música del passat com ara. Després de la Segona Guerra Mundial el públic es va allunyar de la música contemporània. Hi va haver una època en què les orquestres de les ràdios tenien com a missió fer encàrrecs per estrenar noves creacions. Com en l’orquestra de la BBC, el 80% de les seves obres eren noves".
Tots dos advoquen per "més equilibri" entre música d’ahir i avui als temples musicals. "Intento que els meus concerts tinguin diferents nivells d’entreteniment. Va bé oferir peces que agraden a tothom però també hem d’estar disposats a escoltar coses noves. Jo visc la vida així. Si vaig a dinar, intento tastar plats que no conec. És bo combinar el que ens resulta familiar amb coses que ens treuen de la zona de confort".
Renovació
No esperen que gaire gent que vagi a aquests dos concerts a la platja s’apunti després a alguna proposta de L’Auditori o del Liceu. "Però sols que cinc ho facin, és perfecte", concorden. "És difícil saber com funciona el públic però el cert és que es va renovant", assenyala Pons. En els últims anys tant L’Auditori com el Liceu i el Palau de la Música Catalana han crescut en ocupació. "Un públic fidel es construeix al llarg d’anys. Per això és important l’ensenyament musical a l’escola, perquè si ja hi has tingut alguna relació és més fàcil familiaritzar-t’hi", declara Morlot.
Notícies relacionadesPons mira al futur amb optimisme: "Tant el Liceu com L’Auditori són cases amb bona salut, millor que fa anys". Recorda els aclamats discos de Ravel gravats per l’OBC i l’"explosió d’activitat en un Liceu que aposta pel seu vessant social, educatiu i les microòperes de nova creació més enllà de la temporada regular d’òpera i concerts". El futur Liceu Mar sorgeix precisament de la necessitat de tenir més espai on poder desenvolupar l’òpera i la dansa contemporànies, així com la programació familiar.
"El nostre ofici consisteix a crear bellesa a través de la música –diu Morlot–. La bellesa i l’art són al pol oposat de la guerra i la barbàrie. La nostra veu ha de ser més robusta per apaivagar els que aviven els conflictes i les diferències entre els éssers humans. Nosaltres tenim sort: la nostra feina consisteix a abraçar les diferències per crear una cosa bonica". Pons el recolza: "En un món polaritzat on tot ha de ser sí o no, blanc o negre, veritat o mentida, l’art és l’únic espai on les coses poden ser sí i no alhora, o ni sí ni no. Cada dia treballem per trobar colors que no són ni una cosa ni l’altra. Si la bellesa de l’art formés part de la nostra dieta, viuríem millor".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El rock exhibeix múscul al Cruïlla
- Incendi Los Gallardos Primeres hores en l’incendi de Los Gallardos: «La gent no esperava que els arribés el foc tan ràpidament»
- Balanç El Cruïlla 2026 tanca amb 73.000 assistents, 9.000 menys que el 2025 per la davallada de la jornada inaugural (i juvenil)
- ASSEMBLEA Sumar proclama líders Barbero i Martínez amb el 95,9% dels vots en la primera assemblea sense intervenció de Yolanda Díaz
- Temporada de bany Jornada negra a Espanya amb tres noves morts per ofegament aquest dissabte
