El bar Cal Pla abraça el mercat de la Concepció

En ple boom de recuperació de bars i cellers amb història de llarg a llarg de Barcelona, fa unes setmanes va aixecar el teló una de les barres que més farà parlar a l’Eixample i que es distingeix per ser un trampolí des de i fins al mercat de la Concepció. La Barra Cal Pla marca la nova etapa d’un bar de mercat del 1965 que va encadenar tres famílies al timó i, després de la jubilació del seu últim titular, ara aixecarà el vol de la mà de dos vells amics de la zona: els emprenedors Jordi Castán i Sergi Suaña, que ja van fer màgia fa un lustre en aquest perímetre amb la nova (i feliç) vida de Casa Amàlia, que fa poc va celebrar els 75 anys.

Els dos socis es van enamorar de l’antic bar i van somiar ampliar el seu projecte d’interconnexió amb la Concepció. Si amb el restaurant havien estret llaços amb els botiguers i el seu producte (la carta digital detalla d’on venen els ingredients), amb la nova barra (passatge de Pla, 6) llancen un altre tentacle. La consigna és clara: no volen plats amb impostures, ni minimalismes, ni racons instagramejables, ni brunches ni fotos turístiques.

Al revés, en horari ininterromput cada dia, de 8.00 a 22.00 hores, aspiren a conquerir el paradista a l’hora de l’esmorzar, el veí o el treballador de la zona que busca un bon pica-pica, el barceloní que demana un vespreig honest i el fan del ritual del vermut de cap de setmana. Però també els qui busquen tapes, mitges racions, platets o barquetes desbordants i asimètriques. Que desfermin la gola, relaten els seus artífexs, després de mesos d’obres, en què el tradicional Bar Pla ha emergit com a Cal Pla.

El resultat és un petit local renovat on la barra no és un lloc d’espera, sinó principi i final, on passa l’acció. El local és modern, presidit per aquest llarg taulell de marbre, amb lleixes de llautó, rajoles de terracota i miralls envellits, sota alts sostres de volta catalana. La pissarra amb els gustos del dia que inciten a salivar i les copes penjades marquen el caràcter de la casa, on tan important és el que es menja com l’ambient que es vol crear amb un servei pròxim i càlid, on el client fidel es converteixi en amic, i els treballadors del mercat tinguin sempre "taula VIP".

Però aquesta àmplia pissarra és també un petit homenatge al passat, on hi ha dibuixada una escala de 10 esglaons, cada un amb una inicial corresponent a les persones que durant sis dècades van treballar entre les seves parets i van aconseguir que el local arrelés.

Arquitectura social

En tons i llums càlids, envoltat de finestrals que el connecten amb el carrer, el recinte tindrà "ànima de mercat", explica Castán, que destaca que el 80% de la seva oferta seran plats freds i que sortiran de la llarga vitrina. Com les gildes preparades per ells mateixos o la que defineix sense vacil·lar com "la millor ensaladilla russa de Barcelona". Però com que la cuina que dirigirà el xef Gabriel Sunyer (format cinc anys amb els germans Torres) traurà fum des de les vuit del matí, remarca que cada dia hi haurà algun guisat poderós, tipus esmorzar de forquilla: com cap i pota, fricandó o galtes, amb matèria primera procedent de l’altra banda del passatge.

Notícies relacionades

Ana Torroja, cantant: «Intentava trobar el meu lloc, però sempre em preguntaven per Mecano i em frustrava»

Anya Taylor-Joy, heroïna d’acció

A la carta bateguen també la Cansalada al forn Cal Pla, el Caneló de la Iaia Pep o els Macarrons del Cardenal. Res de cuina de producció ni a distància, adverteix el soci, anunciant la recent creació del grup Casa Amàlia, ara que la família creix. I és que, a més del segon restaurant homònim (Casa Amàlia Port Vell) que van obrir al Maremàgnum, fa poc han guanyat un lloc al Time Out Market del recinte, CROQUETelle, especialitzat en supercroquetes i finger food .

Tornant a Cal Pla, presumeixen de bons vins, i del repte de fer "arquitectura social" des de la barra. El projecte de Suaña i Castán es defineix com "un nom que coneix el barri des del 1965, una cuina que és nostra. De l’esmorzar al vespreig, tot el dia a la barra", fins als diumenges, glossen.