L’"assassinat en directe" que va fer perdre la por a la societat basca

El que va passar en aquells dos dies terribles que van acabar de la pitjor manera s’explica amb detall a Miguel Ángel Blanco: las 48 horas que lo cambiaron todo, un documental dirigit per Jon Sistiaga i Juanjo López que s’estrena divendres vinent a la plataforma Netflix. "Quan fa vuit anys vam rodar la sèrie ETA, el final del silencio per a Movistar+, vam anar a una facultat de Dret i allà vam constatar que els estudiants no tenien ni idea de qui era Miguel Ángel Blanco –explica Sistiaga sobre l’origen del projecte–. I allà ja ens vam quedar pensant que teníem la necessitat d’explicar-ho, no només per fer justícia a la memòria del Miguel Ángel, sinó perquè són històries com aquesta les que de veritat expliquen qui som i com hem arribat fins aquí".

Parla el Rei

Narrat pel mateix Sistiaga, el documental es recolza en una impactant selecció d’imatges d’arxiu i en entrevistes a una trentena de protagonistes i testimonis de primera fila. Destaca, per infreqüent, la participació del rei Felip, que, en la seva condició de Príncep d’Astúries, va assistir a Ermua al funeral del regidor assassinat. " Aquella va ser la primera vegada que vam veure Felip en un lloc i un moment especialment durs, fins i tot perillosos, però ell era molt conscient que la Corona havia de ser-hi, mostrant proximitat amb la família i amb les víctimes. Per això el seu testimoni ens semblava essencial", comenta Sistiaga. "I per a nosaltres és molt important el to amb què apareix –afegeix Juanjo López–. Se situa a la mateixa altura que la resta de protagonistes del documental, és un més, compartint l’angoixa i l’horror que van sentir tants espanyols durant aquelles 48 hores".

A més de la presència de Felip VI, l’altra gran carta del documental, des del punt de vista periodístic, és la confirmació que en aquells dies es va produir un intent de mediació amb l’entorn de la cúpula d’ETA protagonitzat per l’advocada María José Gurruchaga i dos presos de la banda: l’exdirigent José Luis Álvarez Santacristina, àlies Txelis, i Kepa Pikabea. "És una història que feia anys que circulava, però el més rellevant és que aquí tant Jaime Mayor Oreja [llavors ministre d’Interior] com dos exmembres d’ETA confirmen que això va existir –remarca Sistiaga–. Mayor Oreja insisteix que era una iniciativa privada i que ell es va limitar a demanar al seu homòleg francès que facilités una entrevista a la presó, tot i que jo, personalment, crec que hi va haver alguna cosa més". José María Aznar, per la seva banda, manté encara a aquestes altures que ell no sap res sobre això: "Si vostè diu que va passar, doncs devia passar, jo no ho sé".

Una macabra confusió

Notícies relacionades

Ana Torroja, cantant: «Intentava trobar el meu lloc, però sempre em preguntaven per Mecano i em frustrava»

Anya Taylor-Joy, heroïna d’acció

En qualsevol cas, l’intent no va aconseguir alterar la sinistra determinació dels terroristes i Blanco va aparèixer poc després de les cinc de la tarda en una pista forestal amb dos trets al cap però encara amb vida, cosa que va donar lloc una macabra confusió. De fet, a la seva família se li va dir en un primer moment que el jove estava bé. "A mi m’impressionen aquestes imatges en les quals la germana i la mare surten de casa amb un somriure pensant que el Miguel està bé –assenyala Juanjo López–. Penso com devia ser el moment d’arribar a l’hospital i assabentar-se de la realitat i se’m parteix l’ànima". La realitat és que Miguel Ángel Blanco ja no tenia activitat cerebral. Va morir a les cinc de la matinada del diumenge 13 de juliol.

Però, ¿què va canviar en realitat amb el segrest i l’assassinat del regidor? "El gran canvi és que es perd la por –respon Sistiaga–. El dia en què l’assassinen se suspenen els Sanfermines, i allà el mateix món d’Herri Batasuna [el partit d’esquerra abertzale] veu que comença a perdre els carrers. Es produeix una forta conscienciació ciutadana i es perd la por de confrontar, de dir en veu alta que ja està bé. I això és molt important en una societat que portava 40 anys travessada per la violència. El de Miguel Ángel va ser un assassinat en directe i ETA no va calibrar la repercussió que aquella barbaritat tindria, l’estat d’emoció que es generaria a tot el país amb els mitjans informant durant 48 hores".