‘Falstaff’ torna al Liceu amb les aclamades veus de Maestri i Salsi

Falstaff, personatge tan enorme en l’aspecte vocal com en l’interpretatiu, torna al Liceu amb dos grans cantants: el veterà baríton italià Ambrogio Maestri, que ja porta mil representacions amb aquest personatge que sent com una segona pell, i el seu compatriota Luca Salsi, que va per la seva tercera producció en aquest exigent rol. Tots dos lloen la proposta escènica del francès Laurent Pélly que acosta al públic d’avui Falstaff, de Giuseppe Verdi (1813-1901), amb llibret d’Arrigo Boito basat en Les alegres comares de Windsor i Enric IV, de Shakespeare. "Tenim junts els millors Falstaff de la història", diu orgullós Josep Pons, ideal per a l’inici del seu comiat, que culminarà a final d’aquest mes dirigint la Vuitena de Mahler.

Aquesta coproducció internacional de Falstaff ja vista al Teatro Real passarà pel Liceu del 9 al 19 de juliol. És l’última òpera escenificada de la temporada i l’última que dirigirà com a director musical del Liceu Josep Pons, que diu adeu amb l’última òpera de Verdi, una òpera de maduresa estrenada el 1893. "Verdi fa una mirada al classicisme i al gran país que és Itàlia musicalment però influït per Mozart i també per Wagner, al qual admirava i que acaba influint en l’estructura d’aquesta obra amb àries i recitatius". Després de més de 14 anys al Gran Teatre, se sent satisfet amb el treball realitzat: "No sento tristesa, només tinc agraïment cap al Liceu. He sigut immensament feliç aquí, però tot té una data de caducitat". A partir de la temporada vinent serà director honorífic i estarà a l’orquestra almenys amb un títol per temporada començant per La flauta màgica de Mozart, ja anunciada.

"Maestri i Salsi no interpreten Falstaff, són Falstaff. És un luxe treballar amb ells", va destacar Benoît de Leersnyder, mà dreta de Pélly. Ells encarnen el simpàtic i decadent antiheroi que es creu un Don Joan quan té zero sex appeal i que intenta conquerir dues dones riques enviant-los les mateixes cartes d’amor. Però elles ho descobreixen i ordeixen un pla per venjar-se’n. "Ens podem riure de Falstaff però el que li passa és tràgic. Si riem és perquè ens hi reconeixem".

Ambientada als anys 70 del segle passat, la posada en escena de Pélly barreja allò sublim i allò grotesc. L’escenografia de Barbara de Limburg es va transformant. El primer acte comença en un petit i vell pub que amplifica la mida XXL del pantagruèlic Sir John Falstaff. Els dominis de les alegres comares de Windsor del segon acte compten amb una grandiosa estructura de fusta que empetiteix els personatges. El bosc de l’últim acte és un somieig del mateix protagonista.

"Una perla"

Notícies relacionades

Ana Torroja, cantant: «Intentava trobar el meu lloc, però sempre em preguntaven per Mecano i em frustrava»

Anya Taylor-Joy, heroïna d’acció

A Maestri li encanta interpretar aquest gras, bevedor, fanfarró i cínic Falstaff, que per a ell és algú amb por de morir sol i abandonat. "Falstaff és una perla en el món de l’òpera. Vaig començar a interpretar-lo amb 29 anys i pesava 80 quilos. Ara, amb 56, peso el doble, 160 quilos. Ara Falstaff és una segona pell". Salsi destaca el repte que suposa: "Aquesta partitura no te l’acabes mai, sempre descobreixes coses noves, com amb la de Macbeth o la de Nabucco. I com que aquest personatge és gairebé nou per a mi m’agrada estudiar-lo", ressalta Salsi. Tot i que algunes produccions retraten Falstaff com si fos un personatge bufo, en realitat no ho és. Salsi el veu més aviat patètic. "De vegades pot ser còmic però la seva base és trista".

Pablo García-López com a Bardolfo, Alessio Cacciamani com a Pistola; Carolina López Moreno i Roberta Mantegna com a Sra. Alice Ford, Serena Sáenz i Maria Miró com a Nannetta; Daniela Barcellona i Marianna Pizzolato com a Sra. Quickly i Gemma Coma-Alabert i Laura Vila com a Sra. Meg Page completen els dos repartiments previstos en aquesta última òpera escenificada de la temporada liceista.