¿Quina és l’ambició d’Illa per a Catalunya?

El president Salvador Illa ha aconseguit aquesta setmana aprovar els seus primers pressupostos amb els vots d’Esquerra i els Comuns. A més, ha aconseguit que els grups de l’oposició que podrien fer-ho no els portin al Consell de Garanties. Res a veure amb el potatge madrileny. Per cap de les parts, però lògicament el clima polític és en bona mesura resultat de qui, segons l’Estatut, marca l’orientació política general. En la ment hiperracional del president, l’aprovació dels pressupostos marca un punt d’inflexió, just en l’equador de la legislatura. Fins ara tot estava supeditat a aquesta fita, especialment les seves relacions amb Esquerra i els Comuns, però d’alguna manera també amb els mons de Junts i del PP. Aconseguit l’objectiu, és el moment de fer balanç i orientar els dos pròxims anys.

El Govern de tothom

Els lemes publicitaris poden ser una impostura o una síntesi. El que ha utilitzat el Govern d’Illa ha resultat ser la segona cosa. Gairebé tot el que ha fet aquests dos anys cap sota el lema El Govern de tothom. I fixem-nos en la subtilesa, perquè no ha sigut El Govern per a tothom que és una mera obligació constitucional. Ha sigut una voluntat política que aquest govern tothom el sentís com a propi, tant dones com homes, independentistes i no independentistes, sindicats i patronals, joves i grans, municipis metropolitans i rurals, emprenedors i grans empreses, catòlics o fidels d’altres confessions.

Aquesta absència de sectarisme ha accelerat i culminat el que va iniciar Pere Aragonès quan va substituir Quim Torra, que va voler ser el president només dels catalans que eren i pensaven igual que ell, els que consideren que la meitat de la població som colons si no bevem ratafia. S’ha de recordar d’on venim per poder valorar on som ara.

En els dos anys d’Illa, Catalunya ha tornat a ser un lloc habitable per a tothom, també per a Lleó XIV o els corredors del Tour. El ritme d’inversions que s’ha aconseguit, el bon comportament de l’ocupació, l’arribada de grans esdeveniments internacionals o la tornada a la vida institucional espanyola són altres indicadors del que ha significat aquest govern de tots que inclou el per a tothom però també alguna cosa més que costa de portar als titulars o a TikTok, però que crea l’atmosfera en què passa totes les altres coses en el sentiment dels ciutadans.

Habitatge i les altres coses

Quan al president Illa se li pregunta pel principal problema dels catalans, l’habitatge, sempre respon que prefereix equivocar-se a no fer res. I certament així ho ha fet desplegant un paquet d’iniciatives que superen els murs de la polarització: des de promoure límits als preus dels lloguers fins a agilitar la programació urbanística per accelerar les promocions públiques i privades. Aquest impuls implica fer el que no s’ha fet en els últims 10 anys pensant en els pròxims 10 anys. I és el mateix que ha aplicat a molts altres àmbits de govern: educació, sanitat, seguretat, reforma de l’administració pública, trens, energia, serveis socials o finançament autonòmic.

Com li recorden els assessors, corre el risc d’arribar a les eleccions amb tots els carrers aixecats i sense presidir cap inauguració. És a dir, que la mirada llarga, tan pròpia de la seva personalitat política, l’ha de compassar amb els cicles electorals, ja que el judici decisiu no és el de la història sinó el de les urnes. Per això és tan important l’aprovació dels pressupostos, perquè el converteixen en amo del tempo polític. I per això també és important que la majoria parlamentària que els ha sustentat sigui la mateixa que va aprovar els d’Aragonès el 2023, perquè vol dir que hi ha unes línies polítiques generals que tenen un mínim consens amb accents diferents, però se sustenten en el respecte a les regles democràtiques, l’europeisme i la defensa que la prosperitat sigui compartida.

Notícies relacionades

Cristina Fernández Cubas, el món del qual neix l’escriptura

Famosos sorpresos i fastiguejats per l’eclipsi

El repte de diferenciar-se

Fixat aquest marc, el repte en els dos anys vinents és que els ciutadans, i especialment els votants socialistes, percebin en què es diferencia una Catalunya governada per Illa de la que ambicionaria un altre president. I això pot passar per dotar de més personalitat els consellers, mesurar el grau d’empatia amb certes coses que passen en el govern de Sánchez i com es diu en català "trencar ous" per fer una truita. Com va escriure Júlia Regué, és hora d’"emancipar-se", fins i tot una mica de si mateix, sense deixar de ser Salvador Illa.