Així es balla el premi Cervantes

Genís Segarra tenia 14 anys quan va descobrir Álvaro Pombo no a la llibreria o la biblioteca sinó en un plató de televisió empipant Luis Antonio de Villena i entretenint la tertúlia de sobretaula de Tal cual, programa de Televisió Espanyola que seria, alhora, epifania i revelació. "This night has opened my eyes", que cantava Morrissey, tot i que a primera hora de la tarda i en un barri de la perifèria barcelonina. "Els vaig llegir molt tots dos, però Pombo em va tocar d’una manera especial. Va ser com fer-se fan dels Smiths. O fins i tot sense ser-ne tan conscient, perquè fer-se fan dels Smiths era una cosa molt intensa", recorda.

"Jo quan ens vam conèixer no sabia ni qui era, però vaig començar a llegir-lo i també hi vaig caure", apunta Carlos Ballesteros, reclutat per a la causa des que Segarra li va donar per llegir El metro de platino iridiado, el primer llibre del càntabre que recomanava a tothom. "De cop i volta, canvia l’existencialisme pessimista per una poètica de la bondat. És com si estiguessis escoltant Joy Division i tot plegat es convertissin en New Order en temps real", assenyala Segarra.

Tan intens va ser l’enamorament sobtat i tan profunda l’empremta que, més de tres dècades després de tot allò, la poesia torrencial i extàtica de l’escriptor de Santander, aquella veu capaç d’unir el commovedor i el desolador, està a punt de convertir-se en la columna vertebral de Variaciones Pombo, el nou disc d’Hidrogenesse. ¿Així es balla al segle XX? Encara millor: així balla (i canta) tot un premi Cervantes. "Els textos són meravellosos i la música ha d’estar a l’altura, així que ens hem complicat molt la vida. Tenim unes inseguretats i uns problemes que no havíem tingut mai", reconeix Segarra.

Canvis de to

De moment, ja han avançat tres cançons que formaran part del disc, i no els ha anat pas malament: la fantasia sintetitzada d’Imaginado es todo, basada en la Variación 38 del llibre Variaciones (1977); l’èxtasi electropop d’A la muerte, creada a partir de Protocol 6748, de 1973, i Yo dije la verdad, avantpop anàrquic sorgit d’un fragment de la Variación 15, també de 1977. "Ens han sortit cançons amb ritmes marcials i nerviosos, amb sons més punyents, i altres de més boniques i etèries. Són una mica els canvis de to que hi ha en la seva poesia", diu Ballesteros.

Entre les que encara es guarden a la màniga, adaptacions de hits poètics com Registro de últimas voluntades i Variación final. Carta blanca total a l’hora de furgar en antologies i poemaris i nova tirallonga d’himnes per afegir a No hay nada más triste que lo tuyo, El beso, La carta exagerada o Góngora, la seva primera incursió poètica agafats de de la mà de Fábula de Polifemo y Galatea. "El que té de bo la poesia és que et treu de la realitat", indica Ballesteros.

Variaciones Pombo, aventuren, estarà a punt a la tardor, just a temps per a les presentacions que ja han anunciat a Barcelona (Centre Artesà Tradicionarius, 30 d’octubre) i Madrid (Sala Villanos, 14 de novembre), però una versió embrionària i esquelètica de les cançons ja ha rebut el vistiplau del càntabre, premi Cervantes del 2024 i grafomania incontrolable malgrat els 87 anys acabats de fer. "Vam anar a casa seva per ensenyar-les-hi i li va fer molta il·lusió que fossin cançons populars, que es poguessin cantar. "La tornada és molt important", ens deia. Les hi vam tocar amb un teclat petit i, com que se sap tots els seus poemes, quan agafava la melodia s’afegia al Carlos taral·lejant per sota", recorda Segarra.

Al voltant d’una foguera

A l’autor d’El héroe de las mansardas de Mansard, els Hidrogenesse el van enxampar en ple trasbals emocional, amb el Cervantes acabat d’anunciar i l’exposició Una narrativa de la fragilidad en ple procés de gestació, de manera que veure’s de sobte convertit en cançó pop li va resultar fascinant. D’A la muerte, per exemple, els va dir que era una cançó per cantar a cor al voltant d’una foguera la nit de Sant Joan.

Notícies relacionades

Els EUA pausa la fusió entre Paramount i Warner Bros. Discovery

El desig de gestar, ells també

"Potser si hagués sigut una mica més avantguardista i pompós no li hauria interessat tant", reconeix Ballesteros. "Són cançonetes de les nostres amb els seus poemes, i això li va agradar molt", remata Segarra. També recorden, això sí, alguna arrufada de cella davant d’esbossos amb més desplegament instrumental. "Quan li vam posar alguna demo amb ritmes, baixos, campanes i violins es va quedar una mica parat i ens va dir que estàvem perdent el poema enmig de tanta cosa. Això ens ha servit per adonar-nos que la veu i el text sempre han de governar", reconeixen.

També els ha ajudat, i molt, la gran quantitat de registres sonors i gravacions que hi ha de Pombo recitant els seus propis textos. "Tots els seus poemes tenen una cosa molt oral, molt popular, però després es desborden en versos lliures i indomables i en molts casos el fraseig de la cançó, la cadència melòdica, ha sorgit de sentir-lo recitar", afirma Ballesteros.