La premsa rosa, ¿en perill d’extinció?
Tenim excedent de famosos: exitosos ‘influencers’, fills de, nets de, amb cognoms de renom i fins i tot amb sang blava. Però una cosa és que heretin el focus i una altra de molt diferent és convertir-se en un personatge capaç de sostenir una història interessant al llarg dels anys.
Fa anys que escoltem la mateixa cançó: que la premsa del cor està en crisi, que el paper cuixé està ferit de mort i que els magazins roses ja no tenen les audiències que tenien abans. Tanmateix, n’hi ha prou amb fer un cop d’ull al nostre voltant per adonar-nos que la gran majoria vivim enganxats al telèfon mòbil i que som més tafaners que mai. Consumim relacions i ruptures, discursos d’agraïment, perdó i queixa i tafanegem la vida dels famosos a tota hora. En directe i en diferit, continuem volent saber què fan les nostres celebrities i ara en tenim prou amb una petita pantalla per tafanejar el que ens dona la gana.
De famosos n’hi ha a dojo, fins i tot els tenim de nova generació. Aquesta setmana, hem topat a la portada d’¡Hola! amb Cayetana Rivera (la filla d’Eugenia Martínez de Irujo i Fran Rivera, per als quals no estigueu gaire posats). Una entrevista exclusiva de vuit pàgines plenes de xorrades i llocs comuns. Recordem que la jove havia renegat de la premsa del cor en diverses ocasions, seguint la incoherent estela del seu pare. Però quan cobren i controlen el relat, ja no els sembla tan reprovable això de sortir a la premsa rosa.
En fi, que tenim un excedent de famosos: exitosos influencers, fills de, nets de, amb cognoms de renom com per exemple Jules Janeiro o Kiko Rivera i fins i tot amb sang blava, com Victoria Federica.
Terra de ningú
Inevitablement desperten la nostra curiositat, però una cosa és que heretin el focus i una altra de molt diferent és convertir-se en un personatge que sigui capaç de sostenir una història interessant al llarg dels anys. Mai havíem tingut tants famosos i, al mateix temps, tan pocs personatges.
Una cosa que compartim molts periodistes del cor és una certa desconfiança cap a l’univers dels influencers. Tenen milions de seguidors i unes audiències brutals, però alguns ens semblen uns personatges efímers amb més continent que contingut. Paciència, ens estem reciclant. Sabem que no podem continuar vivint dels mateixos noms de fa 30 anys. Som en terra de ningú: entre una modernitat que encara estem aprenent a entendre i una nostàlgia que ja no funciona com ho feia abans.
Mentrestant, les seccions roses televisives busquen de manera desesperada la fórmula perduda. La política és ara qui s’ha apropiat de l’espectacle i les seves tertúlies tenen avui més ingredients de l’antic cor que molts programes roses. Hem canviat les banyes per la corrupció i les exclusives de paparazzis per filtracions interessades. ¡Ens han robat la pilota i ens guanyen per golejada!
Olfacte periodístic
Ara bé, no tot està perdut. Hi ha periodistes com Núria Marín o Javi Hoyos que estan demostrant que el cor pot informar sobre nous personatges i parlar un altre idioma més natural i fresc, però sense haver de perdre l’olfacte periodístic i l’interès per generar exclusives. Les Mamarazzis i també molts altres companys també ho estem intentant.
El cor no està en perill d’extinció, els que estem en plena crisi existencial som els que fa anys que ho expliquem. I reconèixer-ho, tot i que escasseja una mica, potser és el primer pas per aconseguir passar de pantalla amb una versió millorada.
