Taburete, un grup madur, o gairebé, a Les Nits Occident
El temps passa, també per a Taburete, que ja no és tant aquell reguitzell d’alegres bales perdudes sinó un grup en la trentena que van posant-hi seny i s’avenen fins i tot a cantar a les debilitats i esquerdes interiors, lluny de les expansions del mascle alfa. D’això va, més o menys, el seu sisè àlbum, El perro que fuma (llançat al novembre), títol amb el qual es projecten com a ciutadans una mica abonyegats i propensos a l’autosabotatge.
La silueta d’un gos al galop va aparèixer decorant el teló de fons del seu concert d’ahir als jardins del Palau de Pedralbes, nit inaugural de Les Nits Occident. Sessió encaminada a "oblidar els nostres problemes", va anunciar Willy Bárcenas davant una pista i grades plenes. El festival ja és una plaça familiar per a Taburete, i representa "el gran senyal que tot anirà bé", va afegir després d’obrir amb Cuando los hombres lloran, una peça en què es va mostrar hipersensible, amb deixos una mica a l’estil Pablo Alborán (versió 1.0). Rimes tocades pel plor i la melancolia, i deixant clar, molt important, que "això no va ser culpa de cap droga".
Taburete va tenir durant un temps aquell aspecte d’ocurrència eixelebrada, i ara s’aplica per mostrar-se professional: formació d’octet, escenari de dos nivells. Mana el pop basat en la guitarra sobre les incursions llatines que van practicar en els seus inicis, i allà hi va haver peces noves com 110, De menos i la gairebé balada Tan desconectados, que va cantar Antón Carreño. El seu fons més sàtir no l’han deixat sota l’alfombra, com va reflectir el molt corejat Belerofón, aquell must poètic en el qual Bárcenas proclamava: "S’està a gust aquí al sofà, esperant que obris les cames i em deixis passar".
Els seus registres més pròxims al folklore i a l’estètica de cantautor van donar joc i van evitar la linealitat. Primer, refrescant México D. F. i l’elogi del tequila de 5 sentidos, acostant-se a la cúmbia. La trompeta de Patxi Urchegui va esdevenir un ingredient distintiu. Després, abaixant el to i combinant el rastre de melisma flamenc de Las últimas flores i el so llatí de Salto al vacío. Amb Amos del piano bar i la seva transició de l’intimisme a la tonada invasiva, Taburete va imposar la seva llei i va fer aixecar una vegada per sempre el públic dels seus seients.
Manifest grupal
Temps de Sirenas i Walter Palmeras, corejades a discreció, i d’un bis en el qual van colar una última novetat, igualment celebrada, Vino y cemento, que va saber a manifest grupal, a afirmació d’una forma de vida que ells veuen situada entre la bohèmia i la rutina. Això de Taburete no sembla portar camí de desinflar-se quan es compleixen 10 anys del seu primer disc, Tres tequilas, i cançons com Roto y elegante, amb la seva tornada per compartir a la primera, i la cançó una mica psicotròpica Madame Ayahuasca van ser celebrades com a clàssics en la ja desencadenada, sense deixar de ser civilitzada, sessió inaugural de Les Nits.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: els millors plans
- Fins el 24 de setembre Festes de Santa Tecla 2026 a Tarragona: guia de tots els actes que no et pots perdre
- Al minut Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen
- Al minut Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban
- Tour El retorn més esperat: Oasis anuncia una nova gira amb dos concerts a Barcelona