‘Insubornable. Vida de Gaziel’: l’incomprès

Francisco Fuster, professor titular en el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, que ja s’havia atrevit amb les biografies de Julio Camba el 2022 (Premi Antonio Domínguez Ortiz de Biografies) i Azorín (2025), s’ha embarcat –i arribat a bon port– amb ‘Insubornable. Vida de Gaziel’, que acaba de publicar Galaxia Gutenberg.

Fuster aborda la sotsobrada vida i miracles d’Agustí Calvet (1887-1964), àlies Gaziel, un dels grans periodistes del segle XX a Espanya, a l’altura de l’andalús Manuel Chaves Nogales i del seu paisà Josep Pla.

No era repte major abordar la seva figura, perquè el biografiat es va veure en nombroses ocasions en serioses dificultats ja que se li va qüestionar tant la seva catalanitat com la seva espanyolitat. I per aquests ‘qüestionaments patris’ ha hagut de carregar amb veteranes etiquetes, que el professor Fuster s’encarrega de matisar i, en la majoria dels casos, de desmentir.

En aquest sentit, recorda molt a Chaves Nogales –amb qui va arribar a treballar– que alguna vegada va intuir que era ‘afusellable’ per qualsevol dels dos bàndols en lliça en la Guerra Civil. En el seu cas, va pagar car la no-adscripció sense matisos d’un europeista que sempre va encimbellar i va somiar amb París, a la que va anomenar la seva «veritable pàtria».

El nom de guerra

Va ser precisament a la capital francesa on aquest gironí de Sant Feliu de Guíxols va adoptar el seu ‘nom de guerra’, Gaziel, i on el va sorprendre, el 1914, l’esclat de la Gran Guerra. Aquells primers dies de la contesa mundial li van servir per prendre notes d’ambient en un dietari de butxaca, el mateix dietari que un directiu de La Vanguardia’, després de llegir-lo va sentenciar: «Vostè és tot un periodista».

A partir d’allà, naixeria per al periodisme espanyol el brillant Gaziel, corresponsal de guerra que es revelarà com un testimoni del món de primeríssima divisió, que assoliria la merescuda fama. Ho va deixar per escrit Josep Pla, per a qui el seu col·lega va ser «la figura més única del periodisme peninsular durant gairebé un quart de segle».

L’exposició de Francisco Fuster és clara, metòdica i amena, sustentada en una àmplia bibliografia en la qual la part del lleó se l’emporten els mateixos escrits de Gaziel, alguns d’ells autobiogràfics. Potser el millor d’aquesta biografia sobre qui va ser director de ‘La Vanguardia’ durant tota la dictadura de Primo de Rivera i tota la República, és l’anàlisi que l’autor realitza del seu món interior; en particular, les seves pulsions sobre Catalunya, Espanya, la península Ibèrica i Europa, que van canviant a mesura que els temps el van decebent.

Notícies relacionades

Christopher Nolan, director de ‘La Odisea’, assegura que molta gent «menysprea» la IA

Adriana Domínguez, presidenta: Adolfo Domínguez ja no s’arronsa

Així, el seu somni de format burgès liberal d’una Espanya federal, i l’anhel que el Cánovas del futur fos «home civil i català», anirà canviant amb el seu posterior exili i amarga tornada a Espanya, cosa que el va apropant al separatisme català que, abans, tant va combatre.

Serà Benet qui el 1970, arran de l’obra completa catalana de Gaziel, el descrigui com «un dels personatges més malament coneguts, incompresos i difamats del nou-cents català». Ara, gràcies a aquesta completa biografia, entenem una mica millor el laberint vital d’Agustí Calvet.