Els centres de música blinden els seus protocols per prevenir l’assetjament

Des d’aleshores, la majoria de centres superiors i professionals de música de Catalunya han reforçat els seus mecanismes de prevenció. Nous canals confidencials de denúncia, formació obligatòria per al professorat, figures de benestar i la regulació de les comunicacions per xarxes formen part de les mesures que diverses institucions han incorporat. Aquest diari ha consultat amb els principals centres d’ensenyament musical de Barcelona per conèixer quines eines utilitzen per prevenir l’abús de poder.

Després de la publicació de l’article, la Fundació Conservatori del Liceu va reforçar les seves polítiques de prevenció de l’assetjament mitjançant una actualització dels protocols interns, la instauració de canals de denúncia confidencials i la formació obligatòria per a tota la planti- lla. La institució afirma que el seu objectiu és crear un "entorn educatiu segur i respectuós", ex- pli-ca María Pilar Fernández Bozal, membre i secretària del patronat de la Fundació Conservatori del Liceu. Durant aquest últim curs, "tot el personal ha rebut una formació obligatòria sobre sensibilització del col- lectiu LGTBIQ+ i assetjament per raó de sexe", apunta Fernández.

El centre ha incorporat reunions periòdiques entre representants de l’alumnat i l’equip directiu per traslladar propostes, inquietuds i necessitats. El sistema es complementa amb el pla d’acció tutorial, les enquestes de satisfacció i el canal ètic, que permet presentar denúncies anònimes. A més, el centre ha instal·lat codis QR per les seves instal·lacions per facilitar l’accés al canal. L’objectiu d’aquests procediments, segons Fernández, és "assegurar una investigació ràpida i confidencial, instaurar mesures cautelars immediates si fa falta, millorar la protecció de la víctima i l’absència de represàlies".

El Taller de Músics ha reforçat els seus mecanismes de prevenció davant els abusos sexuals en els últims anys i està elaborant un nou protocol centrat en la persona denunciant. L’escola assenyala que aquest document, previst per al curs vinent, incorpora una professional de l’àmbit psicosocial i situa "la persona denunciant en el centre de la intervenció, vetllant per la seva protecció i el seu benestar".

Quant a les vies de denúncia, el Taller de Músics disposa d’un formulari en línia que permet realitzar una primera comunicació de forma anònima, a més d’un correu electrònic específic i la possibilitat de dirigir-se a l’equip de gestió. Si és necessari activar el protocol, la denúncia ha de ser nominal, tot i que el centre assegura que es garanteix "la màxima confidencialitat" durant tot el procés.

Evitar el contacte

Mentre s’investiga el cas, "s’evita el contacte entre les persones implicades i es vetlla per preservar la confidencialitat, la privacitat i l’anonimat". Si els fets es produeixen a l’aula, es procedeix al canvi immediat de professor o professora i, quan la denúncia es presenta posteriorment, es constitueix una comissió d’avaluació per comprovar que no hagi existit cap represàlia acadèmica. El Taller de Músics assenyala que en els últims anys només "ha hagut d’activar el protocol d’assetjament en una ocasió".

L’escola Jam Session va impulsar el seu protocol antiassetjament el 2021, alhora que va obrir el seu Punt Lila, conscients de la "necessitat de disposar d’un observatori d’igualtat i de conductes discriminatòries per raó de gènere". El document té com a finalitat prevenir, detectar, investigar i sancionar aquestes conductes, a més de protegir i reparar les persones afectades. El protocol inclou comentaris sexistes o homòfobs, la difusió de continguts ofensius o la imposició d’activitats acadèmiques de caràcter sexista.

El Conservatori Municipal de Barcelona va aprovar el 2008 el compromís de deontologia dels professionals, una iniciativa que buscava "anar més enllà de la normativa acadèmica i reflexionar sobre les bones pràctiques i l’ètica professional", explica Lito Iglesias, director del centre. Posteriorment, el protocol de prevenció de violència sexual de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona del 2015 va establir pautes comunes. L’actualització més recent, del 2025, segons el centre, "reforça de manera explícita el missatge de tolerància zero davant qualsevol forma de violència sexual".

El centre assenyala que la prevenció dels abusos a les classes individuals es basa a definir els límits professionals i ser conscients de la "relació asimètrica" entre professor i alumne.

Canvi cultural

Una de les mesures més visibles de l’escola va ser la substitució de totes les portes del conservatori per altres amb grans vidrieres. Segons explica Iglesias, "en un edifici històric com el nostre, això va ser una decisió molt significativa i un missatge molt clar en favor de la transparència". Sobre la proximitat entre docents i estudiants, el conservatori insisteix que l’objectiu "no és reduir la proximitat, sinó garantir que aquesta sigui sempre segura, respectuosa i professional". També s’eviten "situacions excessivament aïllades".

Notícies relacionades

Els EUA pausa la fusió entre Paramount i Warner Bros. Discovery

El desig de gestar, ells també

L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) defensa que la creació d’un entorn segur no depèn dels protocols, sinó d’un canvi cultural sostingut en el temps. Segons explica Núria Sempere, directora del centre, des de fa anys treballa en la formació perquè tota la comunitat educativa sigui capaç d’identificar situacions de risc i establir relacions basades en "el respecte i el suport mutu".

L’escola participa a In.Tune, una aliança europea de vuit conservatoris superiors amb què ha desenvolupat el programa de formació per a docents Artist as Teacher. L’objectiu és ajudar el professorat a identificar pràctiques d’ensenyament que puguin generar dinàmiques de poder o situacions de violència, fins i tot quan no hi hagi una voluntat d’exercir-les. A l’ESMUC insisteixen que no n’hi ha prou amb tenir protocols i que "els canvis culturals són a llarg termini i requereixen alinear la normativa, l’ètica i els costums".