El club secret que busca maneres de millorar Barcelona

Fa tres anys que una vintena de directius d’empreses i organitzacions ben conegudes a Barcelona es reuneixen, sense que el món ho sàpiga, per fer de la ciutat un lloc millor. No més pròspera econòmicament, sinó més habitable. Són primeres espases de CBRE, el Consorci de la Zona Franca, Cushman & Wakefield, l’Hospital Clínic, Moritz, Reig Jofré, Uriach, Volkswagen i Ferrer. Aquesta última és l’artífex, juntament amb B Lab i l’escola de negocis Eada, d’aquesta espècie de club secret de directius que ha posat en marxa aquest curs una iniciativa que ha aconseguit reduir del 50% al 10% la taxa d’abandonament d’una vintena d’aules de programes de formació i inserció (PFI), cursos pensats per als que no han aconseguit acabar l’ESO.

Tot va començar quan B Lab, empresa que certifica que una companyia mereix el segell B Corp, va embarcar Ferrer, Eada i l’Ajuntament de Barcelona en un projecte per crear un ecosistema d’impacte a Barcelona. "És a dir, que l’ecosistema vetlli no només pel creixement econòmic de la ciutat o la captació de talent, sinó que vagi una mica més enllà des de l’òptica mediambiental o social", s’explica Mario Rovirosa, conseller delegat de la farmacèutica.

Amb aquesta premissa, el grup es reunia per pensar iniciatives en aquesta direcció, fins que van veure clar que sense involucrar-hi la gran empresa no arribarien lluny. Així que van decidir constituir el que han anomenat Board 2030. "Vam fer la invitació a bastantes companyies i molt poques van dir que no", recorda l’empresari respecte a una llista en la qual també figuren la Fundació Ship2B, ImpactCO, Medichem, Nactiva, Quadpack, R4S i TRAM, a més de B Lab Spain.

La proposta era reunir-se dues vegades a l’any (n’han acabat sent entre quatre i cinc) amb un propòsit doble. El primer: trobar quins compromisos podien assumir que fossin comuns, però que poguessin aplicar dins de les seves companyies.

Habitatge i ocupabilitat

El segon, el que ha aconseguit que el grup funcioni, va ser fer alguna cosa per Barcelona. Per trobar el què, van convidar múltiples associacions i van disseccionar gairebé tot observatori que existeix al respecte. "Vam veure que Barcelona competeix molt bé en moltes coses: turisme, congressos, generació d’empreses emergents, mobilitat sostenible...", enumera el conseller delegat de Ferrer. En canvi, la capital quedava mal retratada quant a habitatge i ocupabilitat, especialment entre els joves.

Notícies relacionades

El drama de perdre els teus nadons

Catalunya audita per primer cop la seguretat dels seus museus

"Vam decidir estirar aquest fil", prossegueix. Van convidar la Fundació Èxit, acostumada a treballar amb joves que no han acabat la secundària i que intenten reenganxar-se al sistema mitjançant els PFI (els antics PCPI). En aquests, un professor els tutela, un membre de la fundació els ajuda amb els problemes que tenen a casa i el Board 2030 ha sumat una mentoria de directius i treballadors de les seves empreses a uns 270 joves per empènyer-los a mantenir-se en el sistema educatiu.

"No es tracta de donar-los feina, sinó de fer-los veure que si es continuen esforçant podran entrar en un món d’oportunitats que els permetrà tenir una vida més digna", reflexiona Rovirosa. "Els convidem a les nostres empreses, a veure la nostra fàbrica, les oficines, els expliquem com funciona el màrqueting, a presentar-se en una entrevista de feina, a fer un currículum, a explotar les fortaleses...", exemplifica. "L’important és que acabin aquest PFI i fer-los veure que un any més de formació són dues portes obertes on abans n’hi havia mitja, i un altre any més, seran vuit portes", resumeix.