Les germanes Rodríguez Colás tornen a l’extraradi

Les germanes Marina i Carol Rodríguez Colás són de Cornellà de Llobregat i en totes les seves pel·lícules exploren la perifèria de les grans ciutats i la vida de barri. Ho van fer a Chavalas (2021), el seu primer llargmetratge, amb la Carol com a directora i la Marina com a guionista. En el segon, Hermanos, que arriba a les sales aquest divendres, signen la direcció i l’escriptura a quatre mans, una cosa que ja havien fet en diversos curts: el documental Raval, pla de fugida (2013); Breve encuentro (2016), amb estètica de cinema mut, i La vella lluita (2020), sobre una dona nonagenària.Les germanes Marina i Carol Rodríguez Colás són de Cornellà de Llobregat i en totes les seves pel·lícules exploren la perifèria de les grans ciutats i la vida de barri. Ho van fer a ‘Chavalas’ (2021), el seu primer llargmetratge, amb les funcions repartides: Carol com a directora i Marina en qualitat de guionista. En el segon, ‘Hermanos’ –inicialment tenia per títol ‘La gang’–, que arriba a les sales aquest divendres, signen la direcció i l’escriptura a quatre mans, una cosa que ja havien fet en diversos curts previs: el documental ‘Raval, pla de fugida’ (2013); ‘Breve encuentro’ (2016), amb estètica i tècnica de cinema mut, i ‘La vella lluita’ (2020), sobre una dona nonagenària.

Hermanos pren el relleu de Chavalas, centrant-se en adolescents migrants que s’integren sense perdre les arrels i aspiren a un món millor, tot i que els conflictes de classe continuen sent irresolubles. Chavalas tenia com a protagonistes quatre amigues que es retrobaven al seu barri en el moment en què havien d’orientar les seves existències. Les germanes Rodríguez van comptar amb Victoria Luengo, Carolina Yuste, Elisabet Casanovas i Àngela Cervantes.‘Hermanos’ pren el relleu de ‘Chavalas’, però en masculí i centrant-se en adolescents migrants que s’integren sense perdre les arrels i aspiren a un món millor, tot i que els conflictes de classe continuen sent irresolubles. ‘Chavalas’ tenia com a protagonistes quatre amigues de joventut que es retrobaven al seu barri en el moment en què havien d’orientar definitivament les seves existències. Les germanes Rodríguez van comptar amb Victoria Luengo –just després d’aparèixer a la sèrie ‘Antidisturbios’–, Carolina Yuste –que ja havia despuntat a ‘Carmen y Lola’, però just abans de ‘Saben aquell’–, Elisabet Casanovas –una de les presències de l’exitosa ‘Merlí’– i Àngela Cervantes –just abans de ‘La maternal’.

Les quatre tenien entre 26 i 30 anys quan van rodar la pel·lícula. Els tres actors principals d’Hermanos són molt més joves i de procedències diferents. Badr Oubahassou encarna el marroquí Ayman, Omar Mills és el dominicà Eric i Pau Márquez, l’espanyol Rober. Els dos primers debuten davant de la càmera. Márquez va aparèixer en tres o quatre pel·lícules, entre les quals Llenos de gracia, aquella comèdia amb Carmen Machi com a monja futbolera en un orfenat.Les quatre tenien entre 26 i 30 anys quan van rodar la pel·lícula. Els tres actors principals d’‘Hermanos’ són molt més joves i de procedències diferents. Badr Oubahassou encarna el marroquí Ayman, Omar Mills és el dominicà Eric i Pau Márquez, l’espanyol Rober. Els dos primers debuten davant de la càmera. Márquez ha aparegut en tres o quatre pel·lícules, entre les quals ‘Llenos de gracia’, aquella comèdia amb Carmen Machi com a monja futbolera en un orfenat.

Marina Rodríguez Colás assegurava que, en comparació amb els migrants de la seva generació, l’orgull de classe que denoten aquests nanos els fa enveja, perquè elles s’avergonyien dels seus orígens. Aquesta pertinença és un dels aspectes més interessants d’Hermanos, ja que un dels principals conflictes sorgeix amb l’obsessió de l’Ayman per anar a la festa d’aniversari de la Sara, la filla de la dona per a qui treballa la seva mare com a empleada domèstica.Marina Rodríguez assegurava que, en comparació amb els migrants de la seva generació, l’orgull de classe que denoten aquests xavals els fa enveja, perquè elles, durant una època, s’avergonyien dels seus orígens. Aquesta pertinença és un dels aspectes més interessants d’‘Hermanos’, ja que un dels principals conflictes sorgeix amb l’obsessió de l’Ayman per anar a la festa d’aniversari de la Sara, la filla de la dona acabalada per a qui treballa la seva mare com a empleada domèstica.

La Sara pertany a una família de l’alta burgesia barcelonina. D’aspiracions, poques. De festes, moltes. Flirteja amb l’Ayman i el convida a la festa. El jove no vol dir-ho als seus dos companys, però finalment hi van tots tres en el que és la part central del film, un llarg viatge cap a la nit amb una meta concreta: la festa d’aniversari plena de nois burgesos i estudiants de l’Institut del Teatre.La Sara pertany a una família de l’alta burgesia barcelonina. Aspiracions, poques. Festes, moltes. Flirteja amb l’Ayman i el convida a la festa. El jove no vol dir-ho als seus dos companys, però finalment hi van tots tres en el que és la part central del film, un llarg viatge cap a la nit amb una meta concreta, la festa d’aniversari plena de nois burgesos i estudiants de l’Institut del Teatre.

Català perfecte

Al principi, la mare de la Sara, que és actriu teatral, parla en castellà a l’Ayman i a la seva mare, tot i que ells li contesten en un català perfecte. Els marroquins s’integren. Aquests catalans elitistes, renunciant a parlar-los en la seva llengua, els fan notar la diferència de classe, cultura, idioma i país. Els pares de l’Ayman són de Tànger, com un dels protagonistes de Raval, pla de fugida, i ell va néixer a Catalunya. L’esforç d’uns per parlar la llengua del lloc on es volen integrar davant la negació dels altres a acceptar-ho pot semblar un detall anecdòtic, però aquesta seqüència diu molt sobre el que pretén exposar la pel·lícula.Al principi, la mare de la Sara, que és actriu teatral, parla en castellà a l’Ayman i a la seva mare tot i que ells li contesten amb tota naturalitat en un català perfecte. Els marroquins s’integren. Aquests catalans elitistes, renunciant a parlar-los en la seva llengua, els fan notar la diferència (de classe, de cultura, idiomàtica, de país). Els pares de l’Ayman són de Tànger, com un dels protagonistes de ‘Raval, pla de fugida’, i ell ha nascut a Catalunya. L’esforç d’uns per parlar la llengua del lloc on es volen integrar davant la negació dels altres a acceptar-ho pot semblar un detall anecdòtic, però aquesta seqüència diu molt sobre el que pretén exposar, i ho aconsegueix, la pel·lícula.

Notícies relacionades

Pueblo Libre: l’ànima de les tavernes del Perú, traslladada a Barcelona

Una comèdia elegant

L’acció transcorre durant el Mundial de Futbol de Qatar, celebrat entre el novembre i el desembre del 2022. L’Ayman vol veure un partit del Marroc, però el televisor i l’ordinador de casa seva estan ocupats. Acaba mirant-lo amb els seus col·legues a través de la vidriera d’un bar. En una escena té especial importància el duel entre França i el Marroc. L’Ayman, l’Eric i en Rober defineixen un barri, unes cultures concretes i una manera de viure en què la família té una importància especial per a bé, en el cas de l’Ayman, i per a mal, en el d’en Rober i les trapelleries del seu germà.L’acció transcorre durant el Mundial de Futbol de Qatar, celebrat entre novembre i desembre del 2022. En la seqüència inicial, l’Ayman vol veure un partit del Marroc, però el televisor i l’ordinador de casa seva estan ocupats. Acaba albirant-lo amb els seus col·legues a través de la vidriera d’un bar. En una escena en concret té especial importància el duel entre França i el Marroc. No cal dir amb qui van els tres protagonistes. L’Ayman, l’Eric i en Rober defineixen un barri, unes cultures concretes, una manera de viure en què la família té una importància especial per a bé, en el cas de l’Ayman, i per a mal, en el d’en Rober i les trapelleries del seu germà.

La intenció al fer aquest segon llargmetratge era "explorar l’adolescència actual després que a Chavalas ho féssim amb el barri on vivim actualment i parlant de la nostra generació", explicava la Marina. Un díptic d’extraradi que mostra sense embuts la realitat de la migració i la integració en aquest país.La intenció al fer aquest segon llargmetratge era la d’“explorar l’adolescència actual després que a ‘Chavalas’ ho féssim amb el barri on vivim actualment i parlant de la nostra generació”, ha explicat la Marina. De moment, un díptic d’extraradi que mostra sense embuts la realitat de la migració i la integració en aquest país.