La mainadera que va enverinar el marit i va participar en l’assassinat de Trotsky

"Llegaré a descubrir que nuestra niñera envenenó a su marido, un espía italiano, en la misma casona de Punta Carretas donde nos daba leche por las tardes, a la salida de la escuela. Una grabación espeluznante me desvelará un segundo crimen: su participación en el asesinato de Trotsky". D’aquesta manera arrenca, de zero a cent en tot just cinc línies, Mi niñera de la KGB (Lumen), la sorprenent història d’África de las Heras, espia soviètica amb un full de serveis estel·lar i una esmunyedissa habilitat per dirigir des de l’Uruguai i sense cridar l’atenció la xarxa d’espionatge del KGB a Llatinoamèrica.

"Esa especie de tía que llegaba a las reuniones con pasteles de espinaca en 1940 había dibujado los planos de la casa de Frida Kahlo para el asesinato de Trotsky", recorda l’escriptora Laura Ramos (Buenos Aires, 1956), per a qui durant anys África de las Heras va ser en realitat María Luisa, la modista que cuidava d’ella i del seu germà quan sortien de l’escola Francia de Montevideo.

"Los amigos de mis padres la llamaban cariñosamente la gallega, porque era española, o la niñera, porque siempre se ofrecía a cuidar de sus hijas", diu Ramos. El que passa, però, és que de mainadera, és clar, res de res. Ni de modista. "Fue la española más condecorada por el Politburó, aún más que su amigo y posiblemente amante Ramón Mercader", llegim al llibre.

En primera persona

En el seu currículum, ordes de guerrillera, estrelles roges i galons de gloriosa partisana. ¿El seu nom en clau? Patria. Telegrafista als boscos d’Ucraïna contra l’ocupació nazi; agent secret a París; instructora d’espies a Moscou, i una de les poques dones que va aconseguir el rang de coronel dins del KGB. Amb credencials com aquestes, és comprensible que la figura de la Patria hagi alimentat tota mena de llegendes i inspirat novel·les com La violinista roja, de Reyes Monforte; La muñeca rusa, d’Alicia Dujovne Ortiz, i Mi nombre es Patria, de Raül Vallarino. Ara bé, Mi niñera de la KGB pot presumir de ser el primer llibre escrit per algú que la va conèixer personalment.

"Era una gran conversadora. En su estilo despojado de toda complacencia, de tonos neutros que no admitían abrazos o caricias, nos resultaba, con todo, cálida y cordial", evoca Ramos, testimoni directe d’una història servida aquí com una apassionant investigació periodística: durant cinc anys, la també autora de Buenos Aires me mata es va entrevistar amb la neboda neta d’África de las Heras, va rastrejar arxius d’espies soviètics penedits i es va posar en contacte amb altres nens els quals va cuidar a Montevideo entre 1950 i 1960. "Se ofrecerá de madrina, de abuela o de niñera de los chiquilines; oficiará de madre o de hermana de las amigas; se hará necesaria como parte integrante de cada núcleo familiar. Jamás llegará a una casa con las manos vacías", escriu l’escriptora.

Montevideo, ciutat d’espies

Tot va començar, recorda Ramos, amb un murmuri en un carreró –"la modista que los cuidaba a ustedes era una agente soviética", va dir algú al seu germà–, sinopsi telegràfica que resumeix bona part de les aventures d’África de las Heras, acabada d’arribar a Montevideo el 1947 després de casar-se a París amb l’escriptor uruguaià Felisberto Hernández. Una tapadora perfecta –l’autor de La casa inundada era, a més de pobre i exquisit, un furibund anticomunista– que li permetria posar en marxa una base d’operacions encarregada de confeccionar documents falsos i tramar cobertures per als agents soviètics a punt d’infiltrar-se als Estats Units.

Per aconseguir identitats falses, De las Heras recorria cementiris de poblacions de l’interior del país, localitzava les tombes de nens que havien mort i aconseguia partides de naixement que, deia, havien de servir per procurar documents legals a exiliats espanyols. Jugada mestra i Montevideo convertit en un tumultuós niu d’espies.

Notícies relacionades

Demi Lovato i els Jonas Brothers es retroben a ‘Camp Rock’

Una mitologia superheroica baixada arran de terra

Mentrestant, la Patria ofereix serveis com a modista i mainadera per "entrar per la porta gran de la vida domèstica i accedir a secrets i intimitats d’utilitat per a la seva feina d’espia". És d’aquesta manera com va arribar a treballar per a Faby Carvallo, referent del feminisme argentí, la més que probable Maga de Julio Cortázar i, per tant, mare de Laura Ramos. "Nadie podría pensar que una agente del KGB fuera amiga de una trotskista casada con el trotskista más furibundo del Cono Sur", remarca l’autora, per a qui la gran troballa de Mi niñera de la KGB és una cinta de casset en la qual Esther Dosil, una bibliotecària que va ser reclutada com a espia per De las Heras, li atribueix la mort del professor universitari Arbelio Ramírez durant un acte d’Ernesto Che Guevara el 1961.

També revela que el 1964 l’espia soviètica li va demanar ajuda per traslladar el cadàver del seu tercer marit, l’italià Valentino Marchetti, al qual assegura que acabava d’enverinar a la mateixa butaca en què Ramos s’asseia cada tarda a berenar.