El millor (i el que es pot millorar) del Grec

Actor i director

1. El millor ha sigut la implantació a Barcelona, perquè està molt arrelat. El Teatre Grec és un lloc molt agradable que sempre ha rutllat molt bé, tot i que hi ha molta pol·lució acústica. Per això s’hi fa més dansa, musicals i coses amb micro que teatre. El primer any de Borja Sitjà com a director ens va trucar per fer un musical i vam fer Little night music. Vam estar dues setmanes amb una ocupació gairebé del 90%. Hi ha dos models: o fer les obres dos o tres dies o fer com el Festival de Siracusa, que manté les obres un mes o diverses setmanes.

2. El Grec ha de ser ampli, atractiu i amb bons espectacles d’aquí, d’allà i de més enllà on s’amalgamin les idees més noves amb un teatre sòlid i consolidat que parli directament al públic. A mi em sembla que el Grec és una mica curt. Abans durava el juliol i l’agost. Em sembla desaprofitar aquest espai programar només un mes. És cert que hi ha gent que se’n va de la ciutat a l’agost, però n’hi ha molts que venen. Recordo que el 1980 vam fer l’òpera El trobador a finals d’agost i va funcionar.

Carles Sans

Actor i director

1. Em sento vinculat al Grec, especialment en els inicis, quan era estudiant d’Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. Hi anava cada estiu i havia vist coses meravelloses. Des de Dario Fo a La bella Helena o l’espectacle de Dagoll Dagom Historietes.

2. El Grec del futur m’agradaria que continués atraient espectacles de referència. És un festival de prestigi en el qual les companyies d’aquí volen estrenar perquè els garanteix que estaran en la temporada següent.

Sergi Belbel

Autor i director de teatre

1. El millor del Grec és l’ambient, la sensació de festa, la celebració col·lectiva, cívica i artística en un espai emblemàtic (un dels pocs entorns envoltats de natura a Barcelona) que remet als orígens, tant de l’art dramàtic com del mateix concepte de ciutat.

2. Potser s’hauria de potenciar més la creació d’espectacles propis amb creadors de la ciutat i del país. Potser importem més que no pas exportem. Està molt bé ser un aparador del millor del teatre contemporani estranger, però no hauria de ser mai en detriment dels nostres creadors. És més una sensació que res, perquè s’hi solen fer força coproduccions. Sembla que tot el que és estranger té més ressonància mediàtica. Potser caldrien espectacles de "més pes" amb producció pròpia, no solament coproduccions, amb artistes del país. I no oferir només dues o tres funcions gairebé com si fossin prèvies dels espectacles de la temporada vinent als grans teatres.

Semolina Tomic

Actriu i creadora

1. El Grec va néixer el 1976, en una ciutat que respirava un impuls de transgressió, de la necessitat d’ocupar l’espai públic i de la voluntat col·lectiva d’inventar noves maneres de fer art i cultura després de dècades de dictadura. No obstant, igual que ha passat amb molts altres processos culturals nascuts d’aquell moment, el Grec ha sigut incorporat progressivament a una lògica institucional que ha acabat transformant el seu sentit original. S’ha convertit en una gran plataforma de representació de la marca Barcelona, en el paradigma neoliberal de la visibilitat, en la competitivitat i el prestigi internacional.

2. La qüestió de fons no és únicament quin festival volem. La qüestió és quin model cultural volem per a Barcelona. Si volem una cultura entesa com a eina de transformació col·lectiva o una cultura convertida en aparador de prestigi. Crec que el futur del Grec no implica continuar creixent; implica recuperar la radicalitat democràtica que li va donar origen. Tornar a entendre la cultura com un dret i no pas com una mercaderia. Obrir veritablement els seus espais a la diversitat social, racial, estètica i política de la ciutat. Compartir recursos en comptes de concentrar-los. Crear contextos de recerca en comptes de limitar-se a exhibir resultats. Accés lliure i suport als espais independents que continuen sostenint l’experimentació i la creació crítica a la ciutat.

Miquel Mas Fiol

Creador teatral

1. El Grec ha sabut ser un festival per a la ciutat de Barcelona. Ha integrat una gran part del moviment artístic i escènic per convertir-lo en una gran festa teatral en majúscules que ha sabut internacionalitzar-se i arribar tant als teatres petits com també als grans espais. S’ha sabut disseminar per tota la ciutat i que no quedi per a quatre teatres i implicar la ciutat. Sense oblidar la destacada presència internacional. Jo al Grec li poso una molt bona nota.

2. Hauria de continuar en la mateixa línia, però més enllà de portar espectacles internacionals hauria de potenciar la projecció dels creadors d’aquí al món. No pot quedar-se com a espai expositor sense que hi hagi una contrapartida. També li demanaria que continués disseminant-se, que arribés a altres barris i que les seves activitats poguessin expandir-se més enllà del mes de juliol.

Victoria Szpunberg

Dramaturga

1. El festival Grec va ser molt important en la meva etapa de formació. Quan era jove hi anava a veure els grans europeus però també Robert Lepage. Recordo un Grec en què va venir Pina Bausch i Hofesh Shechter. El Grec era una oportunitat per poder veure grans noms que eren uns referents. Quan era jove no em perdia ni un espectacle.

2. Un festival que ofereix la possibilitat de veure obres que no estaran en temporada a la cartellera. Però aquestes propostes també és cert que atrauen un públic de gent experta i del sector. A mi cada vegada m’interessa més el teatre que obre la mirada a públics diversos. Alhora he de dir que cada vegada aguanto menys la calor. En plena calorada em costa anar al teatre. Acostumo a aprofitar aquests períodes per escriure teatre. Tot i que el Grec és un espai meravellós per anar-hi amb amics i trobar-t’hi abans de l’espectacle i després a les terrasses i comentar els espectacles, cada vegada em costa més a causa d’aquesta calor extrema que augmenta.

Lluís Cabrera

Músic i gestor cultural

1. Em quedo amb El pequeño reloj, d’Enrique Morente, que va omplir el Teatre Grec el 2004 amb aquest treball que reflexiona sobre el pas del temps amb versos de Bécquer i León Felipe. La va fer després d’Omega i és tot el contrari d’aquell disc. Hi canta sobre creacions de guitarristes antics flamencs: Niño Ricardo, Ramón Montoya, Manolo de Huelva i Sabicas.

2. La saba nova demana pas. Per això hi hauria d’haver més encàrrecs d’obres a compositors i talents emergents i més col·laboració amb altres festivals i plataformes artístiques d’Espanya i europees perquè circuli tot el que és nou que es presenta al Grec. S’ha de procurar que el festival Grec representi la diversitat musical que es viu a la ciutat, a Catalunya, a l’Estat i també al continent europeu. No es pot oblidar el que es cou a l’Àfrica, la nostra gran mare, ni tampoc a Cuba, ni a l’Amèrica Llatina.

Marta Almirall

Ballarina i coreògrafa

1. Els espectacles que més m’han impactat del Grec han sigut la versió de Tragèdies romanes de Shakespeare que va fer Ivo van Hove amb la companyia Toneelgroep Amsterdam el 2013. Una adaptació magistral de l’obra a tots els nivells, la dramatúrgia i la posada en escena, també la interpretació, una peça que em va atrapar des del principi i la recordo molt sovint. Quan una obra artística es recorda sens dubte és perquè t’ha arribat. També Inferno, Purgatorio, Paradiso (2009), del mestre Castellucci, per com, en un entorn de màxima quotidianitat, es transmet l’angoixa amb què tracta el tema dels abusos sexuals del pare, entre mare i fill. En dansa destaco À un endroit du début (2021), una peça senzilla, interpretada per una de les ballarines més compromeses d’aquest segle, Germaine Acogny, que, gairebé sense moure’s, va ser capaç de fer-nos arribar les arrels del seu poble africà. Però també Sacred monsters (2007), una peça que va ser històrica perquè ajuntava la Sylvie Guillem estrella del Ballet de l’Òpera de París amb Akram Khan, un coreògraf britànic d’origen bengalí especalista en kathak i dansa contemporània.

2. M’agradaria reivindicar que el festival Grec reservés un espai important per als espectacles dirigits a tots els públics. La ciutat de Barcelona necessita que hi hagi produccions del mateix nivell que les d’adults i de qualitat. Si el Grec assumís aquest compromís, la seva gran projecció el convertiria en un altaveu clau per visibilitzar aquesta necessitat.

Jaume Viñas

Actor i dramaturg

1. El Grec és el festival de la ciutat. A Barcelona se li dibuixa el somriure amb el Grec. Al matí és a la platja i al vespre al hub cultural del Grec o a qualsevol altre espai de la ciutat veient espectacles abanderats pel festival. Això de gaudir amb els amics de la cultura quan arriba l’estiu a Barcelona és el gran llegat social del Grec.

2. El Grec del futur ha d’aconseguir un equilibri perfecte que escolti d’on venim però que aposti per allò que vindrà. El Grec ha de ser un mirall de la societat. Hi ha petits indicis que indiquen que en aquesta solitud aparentment decidida hi ha cert estancament de les persones amb el mòbil. El Grec sempre ha sigut molt transversal i això és una cosa que s’ha de cuidar i fomentar.

Clara Mir

Actriu i dramaturga

1. Entre que soc de Girona i que no vaig venir a viure a Barcelona fins que vaig començar la carrera, abans el Grec em quedava molt lluny. Jo he sigut més del Temporada Alta. Aquest any se celebren els 50 anys de moltes coses perquè el 1976 van florir moltes iniciatives. El Grec sempre ha representat novetat per a mi, poder veure coses que no has vist mai i que et permeten entendre noves mirades com ara la d’Angélica Liddell. El Grec és contemporaneïtat.

2. Crec que podria apostar encara més per propostes de companyies joves de la resta de Catalunya, no solament de Barcelona. El caràcter reivindicatiu dels seus inicis, de voler fer teatre amb unes altres condicions, es podria recuperar. El Grec podria ser una plataforma per mostrar noves mirades d’artistes de la resta de Catalunya.

Gara Roda

Directora i actriu

1. Jo crec que el millor del Grec és la seva existència i perseverança, així com la necessitat de connectar amb un teatre internacional prèviament prohibit durant la dictadura i els anys posteriors. Gràcies al Grec, no només tenim l’oportunitat de convidar artistes de fora i veure produccions que d’una altra manera ens seria molt difícil de veure, sinó que, a més, s’ha convertit en coproductor de moltíssims espectacles a casa nostra que, de cap altra manera, no podrien dur-se a terme.

2. Crec que el Grec fa molt bé la seva feina, però tenir un procés de selecció més accessible per a les companyies emergents seria un punt per millorar. També podria formar més aliances amb altres festivals internacionals per assegurar-se que el teatre fet aquí també faci el salt als escenaris internacionals.

Joan Lluís Bozzo

Actor i director

Notícies relacionades

El drama de perdre els teus nadons

Catalunya audita per primer cop la seguretat dels seus museus

1. El Grec és un espai màgic. És un espai molt bonic però per als creadors, actors i tècnics és també un lloc molt incòmode i dur. El comparo amb la il·lusió que et fa anar de càmping i el que pateixes després acampant. Recordo des de grans assolellades a alguna tempesta que semblava el diluvi universal. Ja ho té, fer teatre en plena natura. Com a espectador em va quedar gravat a foc al cor Misterio bufo, de Dario Fo. Va ser una de les grans nits de teatre que recordo. Vaig anar a veure totes les seves funcions amb Pepe Rubianes. Va ser el moment en què en Pepe va veure claríssim que es volia dedicar al monòleg.

2. Espero que la restauració als jardins del Grec millori perquè la idea de tenir casetes que serveixin coses és molt bona però sempre estan desbordades i no aconsegueixes menjar res després d’una llarga cua. Això fot bastant.