Marta Pazos aixeca el teló amb Brecht

El retrat àcid de la societat de fa gairebé un segle continua ressonant avui. Pazos sent una gran connexió amb aquest títol. "Els meus orígens són al cabaret, el cafè teatre i el vodevil. Brecht és l’avi del postdrama i de la ruptura de la quarta paret. No el preocupava tenir una línia dramatúrgica que fos molt ortodoxa. Treballava més aviat per números i per esquetxos, per seqüències".Aquesta producció té com a protagonista Nao Albet com Mackie Messer anomenat Mackie el Navaja, lladre dels baixos fons sense escrúpols gaire ben connectat amb el cap de la policia Tiger Brown (Roc Bernadí) i Peachum (Eduard Farello), un home que explota els captaires de Londres per lucrar-se. Els embolics de Mackie, entre ells amb prostitutes com Jenny (Julia Truyol), i el seu casament secret amb Polly (Miriam Moukhles), la filla de Peachum. El retrat àcid de la societat de fa gairebé un segle continua ressonant avui. Pazos sent una gran connexió amb aquest títol i no només pels temes que tracta. "Els meus orígens són al cabaret, el cafe teatre i el vodevil. Brecht és l’avi del postdrama i de la ruptura de la quarta paret. No el preocupava tenir una línia dramatúrgica molt ortodoxa. Treballava més per números i per esquetxos, per seqüències".

Color i forma

L’estructura escenogràfica aprofita elements d’altres muntatges del Lliure. Cada muntatge de Pazos té una tonalitat determinada. És un dels distintius d’aquesta creadora gallega, que va estudiar Belles Arts a Barcelona i sol portar colors de cabell ben alegres. "Per a l’escenografia he estudiat la paleta de colors que hi ha al Grec i també l’arquitectura". També hi ha ressons "de la manera de treballar de Fabià Puigserver, investigant amb textures i colors", assenyala la creadora, que recentment va estrenar al Liceu una aclamada producció de Le nozze di Figaro, de Mozart. Al Lliure hi ha muntat obres com El público, de Lorca.L’estructura escenogràfica aprofita elements d’altres muntatges del Lliure. Cada muntatge de Pazos té una tonalitat determinada. És un dels distintius d’aquesta creadora gallega que va estudiar Belles Arts a Barcelona i sol portar alegres colors de pèl. "Per a l’escenografia he estudiat la paleta de colors que hi ha al Grec i també l’arquitectura". Hi ha ecos també "amb la manera de treballar de Fabià Puigserver, investigant amb textures i colors", assenyala la creadora que recentment va estrenar al Liceu una aclamada producció de ‘Le nozze di Figaro’, de Mozart. Al Lliure ha muntat obres com ‘El público’ de Lorca amb la Comèdia Nacional de Montevideo.

Notícies relacionades

A l’ombra de Taylor Swift

Les sales pateixen, però el públic no és l’enemic

Albet, que ja havia treballat amb Pazos abans, destaca: "Com a capitana del vaixell és bonic treballar amb ella perquè és molt sensible i crea dinàmiques agradables, amb una energia molt a favor per evitar les hostilitats i els egos". Marta Bernal, del duo Las Glorias Cabareteras, està encantada amb el seu debut al Grec. "La Marta m’ha donat total confiança i llibertat". Per a Farelo, la manera de treballar de Pazos és un reflex del nostre temps. "A la sala d’assaig, es treballa amb un relax i un confort que reflecteix l’evolució dels 50 anys del teatre a Catalunya. La relació del creador i la resta de l’equip ha canviat al llarg del temps i la seva manera de fer suma: treballar en equip i amb les orelles ben obertes no resta gens de creativitat i autenticitat a les seves propostes".

La música ocupa una tercera part de l’obra. "Alguns intèrprets que tenim no havien cantat gairebé mai professionalment i la seva evolució ha sigut magnífica", diu Espasa. Tots hi han posat de la seva part amb classes particulars de cant. "Aquesta música em fa pensar en Tom Waits, Nick Cave, Lou Reed... La música de Weill és aclaparadora. Hem de fer l’impossible per estar a l’altura de la partitura", afegeix Farelo, amb l’avantatge de tenir dues especialistes a casa: Bad Gyal i Mushkaa.La música tot i que ocupa una tercera part de l’obra. "Alguns dels intèrprets que tenim no havien cantat gairebé mai professionalment i la seva evolució ha sigut magnífca", afirma Espasa. Tots han posat de la seva part fins i tot amb classes particulars de cant. "Aquesta música em fa pensar en Tom Waits, Nick Cave, Lou Reed... La música de Weill és aclaparadora. Hem de fer l’impossible per estar a l’altura de la partitura", afirma Farelo. Ell té l’avantatge de tenir dos especialistes a casa: Bad Gyal i Mushkaa.