Entre el ‘reel’ i l’‘influmierder’

¿Com es projecta avui la música? Tenim l’artista mostrant la seva vida feliç a les xarxes: tot és engagement amb el fandom, postureig rialler i molts cors que brollen com explosions de confeti. Però si grates una mica et trobes amb la cara B de la història, amb el cansament, el desconcert i l’escepticisme. Ho vam poder constatar la setmana passada en una taula rodona de Fonograma, jornades organitzades a Casa Montjuïc per l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans (APECAT), sobre la música i el paradigma digital.

L’interessant és que els que van parlar en aquell sofà (en un acte titulat Viral o invisible: entre l’art, l’ansietat i l’economia de l’algoritme) no eren figures de l’underground que aboquen la seva secular ràbia contra el sistema, sinó dos cantants a qui els han d’anar bé les coses, Zahara i Queralt Lahoz. Però va ser obrir la boca i començar a deixar anar gripaus i serps. La de Jaén, confessant la seva confusió davant unes regles de joc opaques i canviants. La de Santa Coloma, perquè el seu ofici és, va assenyalar, de cantant i artista, i no d’influmierder.

Notícies relacionades

El Lleó d’Or premia El-Toukhy i reivindica la resiliència femenina

‘The Pitt’ apunta a regnar als Emmy

Ara manen els reels en què una frase que ha cridat l’atenció i que has deixat anar en un estudi de ràdio és seleccionada i encapsulada per la mateixa emissora, que la tira a les xarxes, fora de context, buscant l’escàndol. I com va afegir Leo Espluga (filòsof i dramaturg), això no vol dir que el teu disc se senti més: és difusió banal, soroll. El resultat és, per exemple, que aquest any, en el Primavera Sound, molts artistes van dir que no a les entrevistes, com va apuntar Clara Narvió (codirectora de Radio Primavera Sound). En efecte, cada vegada vigiles més quan et planten un micro al davant i en surten entrevistes planes, sonses i predictibles. Enhorabona a tots per fer-ho possible.

Zahara i Queralt Lahoz van parlar dels festivals que seleccionen els artistes a partir del nombre de followers (un error: es poden tenir molts oients a Spotify i després no omplir una sala), però el moment més sorprenent va ser quan, a propòsit de la premsa musical (i del munt d’"entrevistes porqueria" que, pel que sembla, omplen el seu dia a dia), van dir que trobaven a faltar més crítiques negatives, ja que avui, van remarcar, domina el "bonisme" per evitar topades amb els fans. ¿Segur que és el que voleu? ¿Crítiques dures dels vostres discos? Bé, quan un té davant un micro o una càmera, el discurs i el to es modifiquen, i davant una grada plena de públic, també.