Dellafuente dona amor a ‘Brigado’

Un any després que Dellafuente (Granada, 1992) culminés, en nom de tots ells els somnis d’una visionària generació d’artistes omplint dues nits l’estadi Metropolitano, el granadí, un dels personatges més influents de les últimes dècades en la música espanyola, publica Brigado, un fantàstic agraïment a, principalment, els seus i un treball que fuig dels tòpics de l’èxit per posar en valor el camí i la companyia. No en va, obren el disc (llançat dos anys després de l’últim, Torii Yama ) les cordes del que sembla una bandúrria en el bolero Vida en PNG, en què deixa anar: "No, no me quieren ver feliz; de tanto perder, vencí; yo sé dónde está el camino; y lo pienso coger y correr y correr".

Brigado no és un nou comiat després de l’última fita d’un artista reservat, especialment els últims anys, sinó que surt del lloc més profund, del que dicta el cor, i es converteix en una immensa carta d’amor repartida en 12 temes (sense col·laboracions, "perquè les gràcies es donen en primera persona") en els quals perfecciona el concepte que va encunyar anys enrere: música folklòrica atemporal. Capes i capes, pinzellades precises en la producció que neixen de les músiques d’arrel i creen el seu propi so, com en l’apassionada Sin explicacion3s, en què un piano mana a l’inici per barrejar-se més tard amb reggaeton. Per cert, primera aparició aquí del 3 en els títols, presentació discreta de 3NOC (Pablo Enoc Bayo Ruiz és el seu nom de veritat), un àlter ego que sembla que comença a introduir per a treballs futurs.

Buits i abraçades

A Modo avión agraeix, sí, una altra vegada, més d’una empenta en moments durs ("en medio de tanto ruido; qué difícil escuchar; siento que vuelo contigo; y no, no quiero aterrizar") en una peça en què es fonen els violins amb els sintetitzadors per després, a Na me sabe a na, recordant el Dellafuente més raper, reconèixer pors i buits des de la seva posició de privilegi ("recibo amor adonde voy, pero nunca voy; no quiero que me recuerden ni sepan quién soy").

Un personatge turmentat

L’artista abraça molt fort de nou i de maneres diferents, movent-se a ritme de batxata del futur amb Modo avión o repartint humilment benediccions a 2:3 Filipenses ("yo aprendí a querer a la misma vez que odiar; no quiero perder, pero tampoco ganar") sobre una guitarra esquinçada, violins, vents i arpes divines. A Brigado també hi batega el dolor, el d’un personatge turmentat, obsessiu i insegur (Espíritu Santo), sentiments que s’esvaeixen en l’optimista La vida te da sorpr3sas. Dellafuente viatja cap al món cubà a Caravaggio, s’adreça a les filles en l’emotiva Mi modo de vida <3 abans de tancar amb Agradecío i els llums i ressons celestials ("agradecío de lo que me está pasando; de ser padre, hijo y Espíritu Santo") que acompanyen la història d’un home terrenal i familiar que acaricia, de nou, la divinitat i l’eternitat amb la seva música.

Notícies relacionades

Rosalía negocia el seu salt a Hollywood: al costat de Javier Bardem en un nou drama d’Alma Har’el

La gran nit de Santa Eulalia a La Paloma

‘Brigado’

Dellafuente No Favors Música folklòrica atemporal