La laberíntica història del Teatre Principal

El Teatre Principal pròpiament dit, reconstruït per l’arquitecte Francesc Daniel Molina el 1847, ja portava dos segles i mig, un incendi i una reconstrucció a l’esquena. Tenia quatre amfiteatres. La reconstrucció d’Adolf Florensa el 1918, un altre incendi després, el va partir transversalment per deixar-lo amb només un amfiteatre i fer-hi a sobre el frontó de cesta punta Jai alai Palacio, amb grada i dos amfiteatres. En aquesta forma hi ha els dos espais i serveixen com a exemple de les mil vicissituds i transformacions que ha viscut des de 1596 el primer teatre de Barcelona, fins a convertir-lo en un complex laberíntic, frankenstenià i a la fi fascinant. Està tancat des del 2006 i entrar-hi no té res a envejar per a un barceloní a l’entrada de Howard Carter a la tomba de Tutankamon.

La propietat de l’immoble és de la família Balañá, que el té arrendat per 50 anys al grup Atir Hospitality. L’estudi d’arquitectes Batlle i Roig s’ocupa de la reforma, pressupostada en uns 50 milions. La reobertura es preveu per a la tardor del 2028, amb una orientació cultural encara borrosa però que apunta al teatre musical, els concerts, les exposicions immersives i la dansa, en diversos formats. Per descomptat, està contemplada l’oferta de restauració, així com la possibilitat que els organitzadors d’esdeveniments culturals i corporatius s’enamorin d’algun dels espais. D’espais no en falten.

Bombonera neoclàssica

El Teatro Latino, obra de Florensa (1918), sembla ara mateix una instal·lació artística. Un sofà sense braços i respatller capitonat enmig d’una bombonera neoclàssica, amb un amfiteatre suportat per columnes de fosa i un escenari que és un forat ple de runa. Es preveu un aforament d’entre 200 i 250 persones. Increïble.

El trajecte, escales amunt i avall, segueix cap al Principal. Recordin, el teatre escapçatde manera transversal. Originalment obra de Molina, tot i que poc rastre queda del seu treball després de les següents intervencions. Estètica art déco. Aforament previst de 850 persones. Una altra meravella, aquesta ondulada.

El Jai alai Palacio fa caure d’esquena. Entre 1.000 i 1.500 metres quadrats diàfans, grada i dos amfiteatres a un costat. A veure, el jai alai va tenir una edat d’or a Espanya perquè és espectacular i s’apostava. Un espai de 5.600 metres quadrats de superfície i 17 metres d’altura que es destinarà a l’exhibició. I per fi, la Cúpula Venus, afegit de Molina en la seva intervenció de 1847 i temple de la vedete Christa Leem en la Transició. Fiu, què se’n pot dir. Bé, la realitat: ara mateix és un majestuós colomar. Catorze metres de diàmetre i 17 d’altura. De nou: fiu.

Notícies relacionades

Aitana i El Mago Pop adquireixen el Teatro Aquitània de Barcelona per «donar suport a la cultura i les arts escèniques»

Christopher Nolan, director de ‘La Odisea’, assegura que molta gent «menysprea» la IA

Aquests són els espais on se centrarà el nou Teatre Principal. Amb la part baixa com a distribuïdor i zona de serveis oberta a la Rambla. A peu de Rambla, per cert, hi va haver el Panam’s, primer cabaret i després discoteca, immortalitzat a Bilbao de Bigas Luna (1978). El Club de Billar Monforte i la botiga d’encenedors Colibrí també van trobar espai al Principal. Així com una pensió.

La reforma de Batlle i Roig se cenyeix a la façana a la recuperació de l’obra de Molina, i l’obre a la Rambla. Així mateix, per dins, respecta el treball de Molina i Florensa.