Ángel Víctor Torres, ministre de Memòria Democràtica: "La democràcia és una perla que cal cuidar"

¿A quin tipus de públic s’adreça La Voz de la Memoria?

A tots els públics. Reflecteix el món previ al cop d’estat de 1936 amb les formes digitals actuals. I això el fa atractiu a totes les franges d’edat. Però potser entre la població juvenil donar vida a aquella realitat té un efecte més important, perquè trasllada la informació del moment al seu llenguatge actual.

¿Quins avantatges ofereix explicar la història amb els mitjans digitals d’avui per connectar amb el públic contemporani?

Tots els avantatges. Fins i tot hi ha notícies que van passar a les acaballes de la Segona República que s’assemblen molt a les d’ara. Queixes de sindicats sobre la dretanització dels tribunals d’oposicions públiques, conferències de dones que advertien sobre l’auge del feixisme, triomfs esportius de l’època… totes aquestes notícies en format digital i amb imatges en moviment fan sentir aquella realitat d’una manera més propera. Només les novel·les històriques, que donen context, sentiment i pell als fets, tenen un efecte similar.

¿Aquest format pot ajudar a combatre la desinformació?

Sí. És un projecte ben documentat que recorre a la informació real de l’època. Lamentablement, estem assistint a un revisionisme històric distorsionador per part de sectors ultres. Veiem al Congrés diputats ultres i en les xarxes veiem vídeos de joves prescriptors de règims dictatorials "lloant» les bondats del franquisme. Un sistema dictatorial no té cap bondat. El franquisme va significar 40 anys de foscor, por, persecució, mort i falta de llibertats. No hi ha manera de blanquejar-lo, encara que s’hi vulguin entossudir.

¿Quines lliçons espera que en treguin els lectors actuals al seguir La Voz de la Memoria?

Que en treguin les seves pròpies conclusions. La majoria de la gent sap que, durant la Segona República, els espanyols i les espanyoles vam conquerir drets laborals, polítics, econòmics i socials. Sense anar més lluny, el divorci o l’augment de la presència de la dona en l’àmbit públic, científic o universitari. Però en el franquisme tots aquests avenços es van veure estroncats de cop. La involució va ser dràstica. I això la gent ho sap. Però el pols negacionista i ultradretà fa efecte quan hi ha desinformació. Afortunadament, avui la joventut pot accedir a canals d’informació rigorosos i immediats, però també hi ha subterfugisque estan interessats a desinformar. En aquest sentit, la joventut ha de ser ben conscient d’aquest risc, i també ha de ser conscient que qui defensa o blanqueja la dictadura va en contra dels seus drets. Si en l’actualitat poden estimar lliurement és, sense cap dubte, gràcies als 50 anys de democràcia que hem viscut.

¿Quins aspectes de la societat espanyola del 1936 considera que acostumen a ser menys coneguts?

Els avenços que es van produir en aquella etapa democràtica. A mi m’ha encantat redescobrir en aquest projecte que érem un país avançat per a aquella època. Que hi havia somnis i lluites socials actives. I em sap molt de greu que tot allò fos fulminat amb una guerra cruel afavorida per un sector retrògrad que no va poder suportar que el poble decidís el seu futur i que va aprofitar el seu poder per fer un cop d’estat i perseguir, torturar, assassinar i condemnar a l’oblit qui no pensava igual.

¿Per què és important mostrar la vida quotidiana, la cultura i els avenços socials de la República?

Aquest projecte és una eina per detectar el perill de la intransigència. De com el totalitarisme s’obre pas amb la propaganda, les mentides i la por. El 1936, els mitjans tenien un paper essencial en la maquinària feixista. Amb aquest projecte veurem com els sectors més reaccionaris van ocupar el poder propagant pors infundades. I buscaven culpables dels problemes de la gent. Avui passa amb la immigració. La ultradreta no dubta a atemptar contra els drets humans i a culpar l’immigrant, per tenir adeptes.

Notícies relacionades

A l’ombra de Taylor Swift

Les sales pateixen, però el públic no és l’enemic

¿Quina reflexió li agradaria que fessin els lectors?

Sempre remarco que la democràcia és una perla que cal cuidar. Té les seves imperfeccions i cal treballar en un procés continu de millora, però és el sistema que més progrés i llibertats ens va portar a Espanya. No m’imagino la vida sense democràcia. I no entenc com hi ha responsables públics –que són allí gràcies a un vot democràtic– que encara s’oposen a reconèixer les persones que van lluitar i van perdre la vida per viure com vivim avui.