Jacobs, ovacionat amb Händel
Rene Jacobs Tamerlano de Händel Palau de la Música Catalana
El Liceu va tornar a fitxar René Jacobs aquesta vegada per proposar una única audició en concert d’Aci, Galatea i Polifem, de Georg Friedrich Händel. Poc programada i composta el 1708, aquesta cantata va viure la seva estrena al Gran Teatre de manera una mica accidentada a causa d’una urgència mèdica en el públic que la va retardar 40 minuts. La seva narrativa planteja un senzill triangle amorós amb el pastor Aci, la nereida o nimfa marina Galatea i el ciclop Polifem (fill del déu Posidó) als seus vèrtexs. Després de l’òpera Rodrigo (Florència, 1707) i abans de la triomfal Agrippina (Venècia, 1709), Aci és la segona obra que Händel escriu a Itàlia. El seu feble nus dramàtic es veu glorificat pel geni del caro sassone, per aquest poder que tenia per convertir en or tot el que tocava. El seu domini de la lírica italiana es reflecteix en aquesta obra de petit format plena de moments bonics i de gran complexitat per als intèrprets en un intent per perfilar psicològicament els protagonistes amb els mitjans que li permetien el cant i l’orquestra de la seva època.
Jacobs, mestre del detall, penetra en aquesta música amb autoritat i recursos, brindant moments de gran efecte i emoció, com en la mort d’Aci, o de brillantor serena i esperança durant la seva transformació en una font en un brollador. Per a això es val de la complicitat de la Kammerorchester Basel, un conjunt especialitzat que interpreta amb instruments originals i criteris històrics oferint un so superb, gairebé renovat davant la música d’un autor com Händel, tan maltractat per les orquestres modernes. D’aquesta manera el conjunt de cambra suís es va quedar amb el públic liceista ja des de l’obertura d’Agrippina que Jacobs va escollir com a introducció instrumental del drama.
Van servir el mestre, amb dedicació i cura, tres veus a gran altura. Per norma general el mestre opta per cantants que s’avenen als seus requeriments interpretatius per a les seves gires i no sempre resulten adequats per a sales grans com és la del Liceu. En aquest cas van projectar amb comoditat i el trio es va moure entre l’orquestra amb cert sentit teatral.
Timbre cristal·lí
La soprano Kateryna Kasper com el pastoret Aci va aportar una veu de timbre cristal·lí, facilitat en l’emissió, fraseig d’experta i coloratura virtuosa. Els liceistes ja coneixien la cantant ucraïnesa de la mà del mateix Jacobs en una òpera de Telemann i a la mozartiana Idomeneo. La mezzo Sophie Harmsen debutava aquí construint una Galatea amb un registre agut consolidat, agilitats fàcils i suficient cos a la zona mitjana, ideal per marcar l’expressivitat i desesperació del seu personatge, tot i que per moments l’afinació se li ressentia.
Finalment, el xilè Christian Senn, baríton amb un control del fiato admirable, va acolorir adequadament el seu timbre per acostar-se a Polifem, un personatge tan horrible com incomprès; sent el dolent de la pel·li, si es té el cor trencat es poden en part justificar les seves actituds (no un assassinat, és clar); la justícia divina li arribarà més tard, quan Ulisses el deixi cec al destrossar-li el seu únic ull, però aquesta ja és una altra història.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Motiu justificat Juanma Lorente, advocat laboralista: «Si fas això teletreballant a l’estiu, l’empresa et pot acomiadar»
- Successos Una reacció per la barreja de productes químics a la piscina municipal de la Bisbal del Penedès deixa disset ferits
- Salut laboral Mor un temporer de 64 anys a Seròs (Segrià) mentre collia fruita a més de 40 graus
- Estil de vida nòmada Franc Molinos (38 anys), vivint en un camió amb els seus gossos: «Fa set anys que no pago llum i amb prou feines pago aigua»
- Maria Bescanó, activista d'Obertament: "Convisc amb una psicosi i l'amor no s'escapa"