Els catalans van destinar a oci i cultura 6.659 milions d’euros el 2024, un 35% més que l’any anterior

Una dada recollida a l’informe il·lustra la primera part del resum de Casals. La despesa dels catalans en oci i cultura va ser de 6.659 milions d’euros, equivalent al 5,7% de la despesa total de les llars i un 35% més que el 2023. El document ressalta així mateix «l’efervescència artística, la projecció internacional, l’increment de públics i l’expansió d’equipaments».

Pel que fa a la segona part del resum de Casals, l’informe assenyala la precarietat laboral, els desequilibris territorials, les desigualtats de gènere i diversitat, els conflictes de governança i transparència i el retrocés de l’ús social del català, entre altres aspectes. «Aquesta dualitat —creixement i vulnerabilitat— és la característica definitòria del panorama cultural del 2025», consigna el CoNCA.

189 euros públics per habitant

El pressupost destinat a cultura per les administracions catalanes el 2025 va ser de 1.517 milions d’euros, gairebé un 11% més que el 2024. La xifra equival a 189 euros per habitant, per sota de la despesa d’Espanya (219 euros) i de la mitjana de la Unió Europea (259 euros). És, no obstant això, el valor més alt registrat fins ara. Els ajuntaments aporten el 58%, la Generalitat el 31%, les diputacions el 10% i els consells comarcals menys de l’1%.

Per sectors

Per sectors, els teatres de Catalunya van recaptar 107,9 milions d’euros el 2024, un 7,8% més que el 2023. La indústria editorial catalana va assolir una facturació de 1.689 milions d’euros, un increment del 9,4% en comparació amb el 2023. Els títols en català van representar el 13,2% del total de títols publicats. De música popular es van programar el 2024 17.093 concerts, als quals van assistir gairebé cinc milions de persones, amb una recaptació pròxima als 69 milions d’euros. Tant en ingressos com en espectadors, l’augment va ser del 20%.

L’audiovisual va tenir dues cares molt marcades el 2025. Mentre l’exhibició cinematogràfica va caure fins als 11,6 milions d’espectadors i 85,7 milions d’euros recaptats, davant dels 13 i els 95 milions del 2024, el nombre de subscripcions a plataformes digitals va saltar de 15,4 milions a 20,4 milions. Un altre contrast: el cinema de producció catalana va tenir per segon any consecutiu resultats excel·lents, amb una quota de pantalla superior al 9%, però el cinema en català (en versió original, doblada o subtitulada) es va quedar en una quota de pantalla del 4,6%, molt per sota del 7,8% de l’any anterior.

Els museus i col·leccions de Catalunya van rebre 24,3 milions de visitants el 2024, un increment del 9%, i els monuments van tenir 6,2 milions de visitants, un 3% més.

Riscos de la IA

Notícies relacionades

El Cruïlla es transforma en un laboratori ciutadà per experimentar amb IA

La cadena Alexandre aixeca un hotel de 330 habitacions a L’H

L’informe anual del CoNCA dedica en aquesta edició la seva anàlisi central a l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en el sector cultural català. El 14% dels professionals de la cultura la utilitzen de manera habitual, el 43% ho fan de manera ocasional i el 29% no preveuen utilitzar-la mai, revela una enquesta de l’organisme presidit per Margarida Troguet. L’estudi identifica riscos creatius (homogeneïtzació estètica i pèrdua de creativitat), professionals (substitució i precarització dels creadors), legals (absència de regulació), culturals i lingüístics (invisibilització de llengües minoritzades i degradació de referents) i per als públics (gustos condicionats i consum superficial), entre altres.

Per afrontar el repte que suposa la IA en el sector cultural, el CoNCA fa vuit recomanacions, entre elles, actualitzar el dret d’autor, exigir traçabilitat i etiquetatge dels continguts generats amb IA, desenvolupar models i corpus culturals propis, establir estàndards d’ús responsable en les institucions culturals o protegir les condicions laborals i impulsar la reconversió professional.