Emocions viscudes i adoptades

Duet intimista i concís de Marta Viña Berbís, La memòria de les papallones relata dos itineraris vitals, el que emprenen Anne, una nena adoptada, i Maria, la dona que l’adopta. La pel·lícula compta amb dos personatges més, però circumstancials, hi són com a contrapunt o esperó dramàtic en un moment concret: Manel i Gala, el marit –que sempre arriba, però gairebé mai hi és– i la filla natural de Maria, que juga amb la seva nova germana però que encara no té la capacitat d’interpretar el que li passa pel cap.

Viuen en una casa al mig del bosc, no gaire lluny d’una petita localitat. Pocs diners, vida gairebé ascètica. El realisme rural permet fugues i abstraccions: els balls inesperats de la mare i la situació que Anne repeteix cada nit, la d’agafar la maleta lligada amb una corda i sortir de casa. ¿On va? La petita conserva la memòria, la de la seva mare biològica, i Maria ha d’aprendre a comprendre-la, i acceptar-la, per entendre’s i acceptar-se a si mateixa. Transcorren les quatre estacions de l’any, i el relat reposa en alguns fets –repetició de gestos quotidians– i en sotmet d’altres, no menys importants, al rigor de l’el·lipsi: un simple pla en un cementiri diu més que els plans d’una mort i del dolor en els altres.

Notícies relacionades

Sam Neill, l’estrella discreta

‘Tip toe’ i l’auge de l’LGTBI-fòbia

‘La memòria de les papallones’

Marta Viña Berbís ( Estrena: 12/6/26)