Evocació i alerta sobre els feixismes

El primer llargmetratge de ficció dirigit per Sergei Loznitsa en set anys confirma l’interès de l’ucraïnès en el període estalinista, explorat àmpliament en la producció documental prèvia. Ambientada en una ciutat soviètica de províncies el 1937, en ple apogeu de les purgues orquestrades per Stalin per reforçar eliminar qualsevol amenaça percebuda a la seva autoritat, Dos fiscales presenta un lletrat jove i idealista que, mentre investiga abusos patits per un pres, s’endinsa en un abisme burocràtic i totalitari.

La pel·lícula avança a través d’una sèrie de converses que enfronten el seu protagonista a una col·lecció de figures grotescament hostils –i sinistrament còmiques– decidides a frustrar les seves indagacions, envoltada de la claustrofòbia que traspuen les presons. Des del principi queda clar que l’heroi acabarà malament; el film no es basa en revelacions o girs argumentals. El que li atorga la seva extraordinària capacitat per generar tensió, i la seva asfixiant atmosfera d’amenaça, són el rigor metòdic i la precisió amb què s’acosta a la seva conclusió inevitable, evocant, mentrestant, el sentit de futilitat i el d’absurditat patentats per autors com Gógol i Kafka per retratar terrors dictatorials del passat que, és clar, són reflexos dels del present.

Notícies relacionades

Can Oller, un segle de bar

‘Rocky’, la boxa i el somni americà

‘Dos fiscales’

Sergei Loznitsa (Estrena: 27/3/2026)