Identitat entre dos mons

Un dels aspectes destacats de La hija pequeña resideix en la interpretació de la debutant Nadia Pelliti, recompensada a l’últim Festival de Cannes. La directora, Hafsia Herzi, és també actriu, i la seva feina meticulosa per obtenir el màxim de la jove protagonista confereix estil i excel·lència a la seva proposta. Perquè l’argument l’hem vist en altres pel·lícules franceses dels últims anys: l’oposició entre dues cultures diferents –l’algeriana i musulmana davant la francesa i laica– i com un personatge encara fràgil es troba escindit entre totes dues.

El treball de Pelliti és portentós, més en el que suggereix amb la mirada o el silenci que en el que diu. La maduració del personatge és expressada, de la timidesa a la plenitud, en funció de com es relaciona amb les dones amb qui contacta a través de les apps de cites. Els conflictes d’ordre cultural, familiar i religiós hi són, però Herzi no carrega les tintes dramàtiques i prefereix que tot es vagi desenvolupant amb la mateixa pausa amb què Fatima, la protagonista, encara els canvis. La perifèria parisenca i la gran ciutat. El desig clandestí. La contradicció. La identitat. La cultura. La família. La parella. Molts elements ben concatenats i mostrats amb pausa i naturalitat.

Notícies relacionades

Heather Graham, a Sitges: «Els aficionats al cinema de terror són els fans més agradables que he conegut»

Barcelona, la ciutat campiona del croissant

‘La hija pequeña’

Hafsia Herzi (Estrena: 13/3/2026)