Cine social ple de vida

La nova pel·lícula de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne, figures clau del cine social, és pura intel·ligència, bellesa i tendresa. A Recién nacidas, els cineastes belgues aborden el tema de la maternitat en l’adolescència. Ho fan a partir de vinyetes de la vida de cinc noies que, a l’espera que neixin els seus nadons o en els seus primers mesos com a mares, viuen en un centre d’acollida de Liège. Les seves històries personals són diferents, però totes elles tenen la mateixa por de caure, de no ser capaces de seguir endavant per si mateixes.

Els Dardenne les mostren al centre d’acollida, on tenen el suport de les seves companyes i de les educadores socials. I també en les seves graduals sortides a l’exterior, petites excursions en les quals busquen els llocs i els plans del seu futur. Allà fora es trenca el cercle de protecció i el món se’ls revela tan complex i hostil com recordaven. La forma en què els cineastes expliquen el contrast entre aquests dos espais, l’interior i l’exterior, és d’una lucidesa demolidora. Al sortir al carrer, les situacions de cada noia surten a la llum i descobrim la raó de les seves ferides: l’orfandat, famílies terribles, les addiccions o la por de no sortir de la pobresa.

Com és habitual, els Dardenne mostren les vides d’aquestes adolescents sense ensopegar amb les pedres del mal cine social. A Recién nacidas no hi ha lliçons de vida, ni commiseració, ni plantejaments efectistes o solucions lacrimògenes. Sí que hi ha una profunda empatia amb els personatges i una mirada atenta, respectuosa i optimista a les seves circumstàncies. Aconsegueixen això amb una càmera invisible, la magnífica interpretació de les actrius, algunes d’elles debutants, i un guió extraordinari. Algunes escenes estan tan ben escrites, són tan vives en les seves fintes i detalls, que semblen instants documentals.

Notícies relacionades

Sempre ens quedarà la IA

Duncan Jones torna a Sitges amb una immersió en l’animació

‘Recién nacidas’

Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne (31/10/25)