Un saló de massatges a Queens

Hi ha pel·lícules que es defineixen pel seu to, per la forma temperada de mostrar en pantalla la quotidianitat o la tragèdia. Blue Sun Palace, debut de la directora nord-americana d’origen xinès Constance Tsang, és una d’elles. La primera mitja hora és excel·lent. Veiem el dia a dia d’un grup de dones xineses que treballen, viuen i dormen en un saló de massatges a Queens. Veiem la intimitat entre una d’aquestes dones i un home casat. No hi ha música, els plans són llargs i s’imposa l’austeritat formal. A l’entrada del saló hi ha ben visible un rètol en el qual es diu que no es realitzen serveis sexuals. Són dones que viuen precàriament, però alhora felices en els seus instants quotidians, sobretot els de la protagonista, la seva millor amiga i l’amant.

Però a la mitja hora es produeix un esdeveniment inesperat. El film, tot i que no ha arribat encara a la meitat, es parteix en dos. És llavors quan apareixen els títols de crèdit. I a continuació se’ns explica la pèrdua i l’absència en dos d’aquests personatges. Un exercici de supervivència emocional diferent, treballat, equànime i excel·lentment interpretat: l’actor que encarna Cheung, Lee Kang-sheng, és un habitual del cine de Tsai Ming-liang.

Notícies relacionades

A l’ombra de Taylor Swift

Les sales pateixen, però el públic no és l’enemic

‘Blue Sun Palace’

Constance Tsang (Estrena: 22/8/2025)