Angel Blue a Peralada

Una vegada més els melòmans catalans s’haurien d’enrojolar al veure que una cantant estrangera ve a cantar-los sarsuela, sent aclamada amb un repertori aquí gairebé injuriat. En aquesta ocasió va ser la soprano nord-americana Angel Blue, coronada com una de les reines del Met de Nova York.

La cita, al Festival Peralada –certamen que sempre ha recolzat el gènere amb intèrprets de luxe–, marcava el debut d’una veu tan bonica com particular en un programa en què va barrejar estils sense solució de continuïtat i va visitar algunes de les heroïnes operístiques que l’han fet famosa, com Aida o Mimì, per després saltar a l’opereta, al repertori nord-americà i a la sarsuela.

Després d’un emotiu i improvisat Ave Maria de Schubert dedicat a les víctimes de la dana de València, començar amb el Ritorna vincitor d’Aida era una declaració d’intencions verdiana, exhibint els dons de la seva dotada veu: timbre vellutat, projecció contundent, domini del fraseig i dels pianissimos i control del fiato i del legato en tota l’amplitud de la seva tesitura. I si Verdi li va com anell al dit, les seves àries de Puccini no van decebre, des d’On lieta uscì de La Bohème fins a Vissi d’arte de Tosca, sense oblidar, ja com a propina, el popular O mio babbino caro.

Notícies relacionades

Els sèniors al rescat dels cinemes: els dimarts de dos euros per als majors de 65 anys triomfen

Les pintures del MNAC tornaran a Sixena entre el 19 d’octubre i el 5 de novembre

El seu refinament es va posar de manifest en el seu Louise de Charpentier i la seva frescor i domini en el seu acostament a l’opereta, al musical St. Louis Woman, en un tema de la pel·lícula The Goldwyn Follies o a Youkali de Weill.

Guanyadora en l’Operalia 2009 del Premi de Zarzuela, Angel Blue es va aplicar amb De España vengo d’El niño judío de Luna i amb la carcellera Al pensar en el dueño de mis amores de Las hijas del Zebedeo de Chapí. Sempre acompanyada amb cura per Bryan Wagorn des del piano, la soprano nord-americana es va acomiadar amb dos bonics espirituals, deixant el públic amb ganes de més. Un debut promissori en una vetllada emotiva i sorprenent per forma i contingut.