Confeti, lírica aspiracional i rock que no és rock
Confeti, lírica aspiracional i rock que no és rock
Es parla d’Imagine Dragons com de l’últim grup de rock que omple estadis. ¿Bé, segur? La seva és la química de la hibridació: electrònica aparatosa, beats de hip-hops orgànics, molta tornada insistent (¡i un duet amb el reggaetoner J Balvin!). Argamasses d’aspecte rocker molt subjectes als codis del pop comercial. I tota aquesta literatura de superació personal, concentrada en el seu himne d’himnes, Believer, que va tancar a dalt de tot el seu xou d’ahir a l’Estadi Olímpic (entrades esgotades).
La banda de Las Vegas va tornar a Barcelona en gran (després d’omplir el Sant Jordi el 2013 i el 2018), a bord d’un sisè àlbum, Loom, que va pesar poc en el repertori, escorat cap a la panoràmica general i els hits. Una de les noves cançons va ser la d’arrencada, Fire in these hills, en la qual Dan Reynolds va exercir el sempre agraït rol d’home ferit, confessant les seves derrotes i sospirant per la redempció («estic tan cansat, ¿puc tornar a casa, sisplau?») sobre un fons temperat, accentuat per un pessic de saxo jazzie (i una primerenca pluja de confeti). Està entre el millor de Loom en contrast amb la patxanguera Take me to the beach, impròpia d’un grup tan, hum, seriós i transcendent, en la qual enormes pilotes de platja van rodar per l’escenari.
Però Imagine Dragons volen ser moltes coses alhora. Potser per això (en part) tenen un públic tan ampli, tot i que Bones, amb aquest groove i l’imperatiu tornada coral, te la puguis imaginar cantada per Backstreet Boys, Shots recicli la guitarra de The Edge en una dinàmica a l’estil Coldplay i I’m so sorry s’aventuri en la textura metalera. Allà, Reynolds ja s’havia tret la samarreta, i lluint músculs es va ficar en el tram acústic a l’escenari alternatiu, amb Next to me i el número d’aroma country I bet my life. Moments per reviure les seves lliçons de castellà. «Yo soy un hombre sincero, de donde crece la palma...», va recitar amb alguns dubtes: «¿què és una cançó o un poema?», va preguntar. Doncs les dues coses: De Guantanamera i un vers de José Martí.
Notícies relacionadesPetit sermó
Tot i que puguem titllar-los d’efectistes, els himnes per fer tremolar un estadi són el gran èxit d’Imagine Dragons, i allà hi va haver Radioactive, més eficaç i manejable que el descens al món interior de Reynolds a Demons. I que el seu petit sermó sobre la salut mental. «Si hi ha algú aquí combatent la depressió, no estàs sol. Ves a teràpia. Jo hi vaig anar i em va fer més savi», va confessar. Conjurant les forces malignes, Imagine Dragons ens van conduir fins a Believer, el seu sant greal i farmaciola emocional. «Dolor, has fet de mi un creient», va clamar l’Estadi al complet, entre la fumarada i els llampecs i un últim bany de confeti.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Alarma des de Silicon Valley Un enginyer d’Anthropic dimiteix al creure que la IA «podria matar-nos a tots»: ¿Què hi ha de cert en la seva advertència?
- Informe internacional PISA alerta del retrocés del suport familiar als adolescents: menys preguntes, menys conversa i pitjors resultats
- Futbol L’Spotify Camp Nou sabrà el 15 de setembre si és la seu de la final de la Champions del 2029
- ESTATUT MARC Els metges catalans convoquen una vaga indefinida a partir de l’octubre: «La gent està farta que el sistema se sostingui pel nostre sobreesforç»
- Regulació qüestionada «Inadmissible»: Col·lectius ecologistes acusen el Govern de facilitar l’opacitat dels centres de dades amb la seva nova directiva