Imprevisible i irresistible

Tenint en compte que no ho posa gens fàcil, ja que és una pel·lícula impossible de delimitar (aquesta és la seva virtut), es pot dir que l’assumpte que vertebra el nou de Luis Ortega és la identitat, però no abordada de manera convencional. El Jockey va de tenir la pròpia identitat, clara o no, de la possibilitat d’una identitat canviant i fins i tot d’abraçar diverses identitats. A propòsit de la seva identitat hi ha el seu protagonista, Remo (Nahuel Pérez Biscayart), un genet la naturalesa addictiva del qual posa en perill la seva carrera i la relació amb la seva nòvia (Úrsula Corberó). I a propòsit de la seva identitat hi ha la cinta en si.

Com el protagonista, Ortega emprèn una recerca imprevisible (i irresistible). Una recerca del to, el gènere (la comèdia en el sentit més ampli, de l’absurda a la grollera i a l’slapstick, el thriller, el fantàstic) i les formes que millor casen en cada moment amb l’ànim (i el físic) canviant de Remo. Amb el mood d’un còmic underground, El Jockey té el do de trencar amb el previsible (i l’assenyat) sense ser capritxosa. O ho és de tant en tant i amb gràcia. Les claus que la seva naturalesa sorprenent funcioni són la capacitat per trobar un ànim i una estètica que s’imposin als canvis de relat i personatges, la personalitat del seu protagonista i la complicitat dels actors.

Notícies relacionades

Demi Lovato i els Jonas Brothers es retroben a ‘Camp Rock’

Una mitologia superheroica baixada arran de terra

‘El Jockey’

Luis Ortega (Estrena: 30/5/2025)