Més enllà de l’oci

El turisme de concerts –una modalitat de turisme cultural centrada en la música en viu– ha crescut de manera notable en els últims anys. Combina l’assistència a concerts, festivals i altres espectacles musicals amb activitats turístiques tradicionals. Són milers els turistes que planifiquen els seus viatges entorn del calendari de gires dels seus artistes preferits o de festivals de renom, generant un fenomen que va més enllà de l’oci: és economia, cultura i projecció internacional.

La primera condició per atraure aquest tipus de turista és, evidentment, el cartell de l’esdeveniment. Grans noms com ara Bruce Springsteen, Lady Gaga, Beyoncé, Iron Maiden, Patti Smith o Shakira, així com festivals com el Primavera Sound, arrosseguen turistes de concert locals i de diversos països.

La segona clau és disposar d’un espai adequat per acollir aquests esdeveniments: estadis, parcs o recintes amb prou aforament, bona accessibilitat i mesures de seguretat. Aquests llocs han de comptar amb instal·lacions visuals i acústiques avançades, i minimitzar el seu impacte ambiental. No és estrany que, davant l’elevada demanda, alguns artistes repeteixin actuació durant dues o més nits consecutives, com està previst en la pròxima gira de Lady Gaga.

La tercera condició es refereix a l’entorn turístic pròpiament dit. Ciutats com Barcelona i Madrid compleixen totes les condicions per rebre els turistes de concerts, que passen anualment del milió de persones repartits en diversos espectacles. Bona connectivitat, infraestructura hotelera i una oferta cultural complementària fan que el viatge valgui la pena, fins i tot més enllà del concert.

A més, el turisme de concerts genera un doble impacte: econòmic i cultural. En l’àmbit econòmic, l’efecte és local i immediat. Impulsa l’ocupació hotelera, la restauració, el transport, el comerç i l’ocupació en el sector serveis. Però també hi ha una dimensió global: el sector de la música en viu ha experimentat un creixement superior al 20% després de l’aturada de la pandèmia. L’impuls beneficia tota la cadena de valor, dels artistes i productors, als tècnics, instal·ladors i plataformes de retransmissió.

Notícies relacionades

Irene Ferrero, escriptora: «¿Cal treballar 40 hores a la setmana durant 40 anys?»

L’hotel de Madrid que va subhastar els llits on van dormir Brad Pitt, Madonna i Lady Gaga: les relíquies que qualsevol va poder comprar

En l’àmbit cultural, aquest tipus de turisme fomenta el descobriment del patrimoni local, i en molts casos contribueix a la seva preservació, al posar en valor espais històrics i culturals. A més, genera un efecte sociocultural singular, amb la convivència de públics de diferents orígens units per l’admiració cap a un mateix artista o esdeveniment.

Però el creixement del turisme de concerts es podria veure frenat. La saturació del públic, la falta d’espais adequats o la gestió poc eficient per part de les ciutats receptores en podrien reduir el desenvolupament. El repte és consolidar aquest model amb intel·ligència, sostenibilitat i visió cultural. Perquè no es tracta només d’atraure turistes, sinó d’aprofitar aquesta energia col·lectiva per reforçar el valor de la cultura i projectar una imatge oberta, diversa i creativa del país.