Animació sensorial

Flow és una de les sorpreses de la temporada. Aclamat al seu pas per festivals del prestigi de Cannes (es va estrenar en la secció Un certain regard) i d’Annecy, aquest últim especialitzat en cine d’animació, on va rebre el premi del públic i l’especial del jurat, el segon llargmetratge del cineasta letó Gints Zilbalodis ha aconseguit imposar-se a pel·lícules d’animació més importants (per l’abast i els recursos dels estudis als quals pertanyen). Fa poc va guanyar el Globus d’Or i ha entrat en les nominacions als Oscars. ¿Quin és el seu secret?

Notícies relacionades

Barcelona, la ciutat campiona del croissant

La inestabilitat del clima obliga a redissenyar els festivals

Doncs molts i cap, ja que les seves virtuts són evidents. Per començar, el seu llenguatge visual és aclaparador. Realitzada amb un software nou de codi font obert anomenat Blender, Flow és un espectacle formal. Sobre un grup d’animals que s’uneixen per col·laborar davant una inundació, aquesta pel·lícula atrapa tant per la bellesa de les seves imatges com per la manera en què està dissenyada formalment la seva aventura (la planificació, els moviments, la cadència, la utilització de la música i del so).

Flow es mou, s’esmuny, s’escorre. I els espectadors, amb ella. És sensorial i suggerent. És molt emocionant i la seva emoció no és només estètica. Sense recórrer al diàleg ni marcar deliberadament els pics de commoció o tendresa, recolzant-se en un sòlid disseny de personatges i situacions, Zilbalodis firma una bonica cinta sobre l’amistat i la necessitat d’unir forces davant de l’adversitat.