La ‘Carmen’ de Calixto Bieito torna al Liceu sota la batuta de Josep Pons

La incombustible producció de Calixto Bieito de Carmen, estrenada l’agost del 1999 al festival de Peralada, torna al Gran Teatre del Liceu, entre el 3 i el 17 de gener, sota la batuta de Josep Pons i amb les mezzosopranos Clémentine Margaine i Varduhi Abrahamyan en el paper protagonista.

L’encarregada d’aquesta reposició a la plaça de toros de la Rambla, Lucía Astigarraga, va defensar ahir que, a punt de complir un quart de segle, sent que aquest muntatge "és una obra mestra, que lluny de desdibuixar-se, amb el temps ha guanyat força, empenta", informa a l’agència Efe.

Ubicada l’acció en una Ceuta perillosa, en la dècada dels anys 70 del segle XX, en un temps incert, entre l’agonia del dictador Francisco Franco i l’arribada de la democràcia, Astigarraga va afirmar que l’obra "narra moltes veritats de l’entorn, de la idiosincràsia, d’alguna cosa que potser hem sigut, molt honest". "Tot encaixa perfectament, l’escenografia, el que passa a l’escenari. És fàcil reposar peces quan estan tan ben fetes", va proclamar la basca.

L’essència

Notícies relacionades

Aitana i El Mago Pop adquireixen el Teatro Aquitània de Barcelona per «donar suport a la cultura i les arts escèniques»

Christopher Nolan, director de ‘La Odisea’, assegura que molta gent «menysprea» la IA

Així mateix, va considerar que la seva posada en escena és "extremadament moderna, desposseïda del costumisme que pot tenir una Carmen, però no per això s’allunya de la seva essència. Treus capes i arriba a l’essència, fet que fa que sigui molt moderna i, per això, agrada tant".

El mestre Josep Pons, que dirigirà el Cor i l’Orquestra Simfònica del Liceu, així com un conjunt de cantants que acompanyaran Margaine i Abrahamyan, que s’intercalaran en el rol, com els nord-americans Michael Spyres i Leonardo Capalbo encarnant Don José, va opinar que el llenguatge de l’orquestració és "subtil, enormement melòdic, ric harmònicament", i dona forma a una obra en què es barregen la gent del poble, el tòpic espanyol, amb una dona "liberal que trenca motllos".