La caixa de ressonància
La guerra de Pink Floyd arriba fins a Ucraïna
Les diferències entre Roger Waters, que actua aquesta setmana a Barcelona i Madrid, i el seu excol·lega de grup David Gilmour s’han agreujat per les seves gruixudes diferències polítiques i per la regravació unilateral, per part del primer, del clàssic àlbum ‘The dark side of the moon’, que compleix 50 anys aquest mes
Solem associar les rivalitats tenses i els xocs d’egos amb les urgències de la joventut, i suposem que la maduresa és procliu a les reconciliacions. Tesi ingènua si s'aplica a Pink Floyd, veient com Roger Waters i David Gilmour han agreujat hostilitats d’una manera que els seus fans no veien venir.
Waters ofereix concerts aquesta setmana a Barcelona i Madrid, i ve envoltat d’un soroll inesperat. La reunió del grup en el Live 8 (2005), va donar a entendre que les aigües s’havien calmat, però la negativa posterior de Gilmour a portar més lluny el retrobament amb una gira va tornar a torçar les coses. I les últimes setmanes s’afegeixen a la trama claus polítiques: Waters parla de «provocació» occidental en la guerra d’Ucraïna i es desdiu de declaracions en què havia titllat Putin de gàngster.
A l’altra banda, la dona de Gilmour, Polly Samson, qualifica Waters a Twitter d’«antisemita fins als ossos» (a propòsit del seu suport a BDS, organització proboicot a Israel) i «apologista» del president rus. I deixant-se anar una mica més, el descriu com un «megalòman mentider, lladre, hipòcrita, evasor d’impostos, mim de playback, misogin i envejós». Floretes avalades per Gilmour: «Cada paraula és demostrablemente certa». Mentre a Polònia han vetat Waters per les seves crítiques a l’enviament d’armes a Ucraïna, Gilmour s’alinea amb aquest país en una cançó, ‘Hey, hey, rise up!’ utilitzant el nom de Pink Floyd.
Com a guinda, la nova gravació (que el món no reclama) de ‘The dark side of the moon’ en el 50è aniversari, per part de Waters, que ha avançat a YouTube un fragment de les sessions, ni més ni menys que la d’‘Us and them’. Un tema que cantava Gilmour i que versa sobre la maldat de la polarització pròpia de les guerres. Aquest missatge pot anar en la línia ideològica, recurrent en certa esquerra, que en el conflicte de Rússia i Ucraïna no hi ha bons ni dolents, tot i que, en clau de Pink Floyd, l’apropiació unilateral de l’àlbum més popular del grup no sembla el millor gest per la pau.
En el fons, Waters és un individu amb un gran sentit de l’humor, tot i que potser ell no se n’hagi adonat. Parlem de l’autor d’un tema, ‘Money’, que satiritza el poder dels diners i que el va fer multimilionari, i de l’ideòleg d’un àlbum contra els absolutismes, ‘The wall’, recreat en espectacles de bonica estètica totalitària. Però les contradiccions i les ganes de baralla no remeten, pel que sembla, tot i que els uns i els altres s’acostin a la suposadament serena edat de 80 anys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Inspecció de mercat Ordenen la retirada de sis models d’ulleres per a l’eclipsi per «irregularitats» als filtres i «risc de lesions oculars»
- Europeus de natació Luca Hoek, la gran esperança adolescent de la natació espanyola: «He guanyat entre cinc i set quilos de múscul. Això es nota»
- Tras la de danza Catalunya estudia impulsar una compañía nacional de teatro
- Crisi migratòria Defensa cancel·la tots els permisos i dies de descans dels militars a Ceuta en previsió de noves entrades massives de migrants
- Festival de música El Brunch Electronik Festival tanca la quarta edició amb 70.000 assistents i un 80% de públic local