L'escriptor xinès Mo Yan, premi Nobel de literatura

L'escriptor Mo Yan (Shandong, 1955) ha estat reconegut com el segon premiNobel deliteratura per a la llengua xinesa, després d'haver-lo obtingutGao Xinjian el 2000.Mo, d'origen pagès, ha traslladat molta de la seva experiència i de les històries de la seva família, a les seves novel·les de temàtica rural. La més popular és 'El sorgo roig', una història dura i violenta, que per a molts és el segell distintiu de Mo Yan i que el més reconegut realitzador xinès Zhang Yimou va portar a la pantalla el 1988. Les seves grans i més reconegudes novel·les, 'Pechos grandes, amplias caderas' --novel·la que segueix 100 anys d'història del seu país a través del fosc protagonisme de les seves dones-- i 'Las baladas del ajo', la seva obra més autobiogràfica, i la més recent 'La vida y la muerte me están desgastando', han estat publicades per Kaylas.

Mo Yan, que en xinès vol dir 'no parlis', és un pseudònim elegit per l'autor, que en realitat es diu Guan Moye, no només com un recordatori de la situació de l'intel·lectual en temps de la revolució cultural, sinó també com a lema per rebutjar la xerrameca.

Notícies relacionades

Mo Yan: "Avui a la Xina es disfruta d'una llibertat relativa"

Mo Yan espera "com més aviat millor" l'alliberament de Liu Xiaobo, Nobel de la pau del 2010

Davant Gao, que clarament és un autor dissident i que fa dècades que viu l'exili a França, la posició de Mo Yan, que durant anys va formar part de l'exèrcit fins que el 1997 va decidir dedicar-se a l'escriptura, respecte al Govern xinès és la de l'autor crític amb el seu país, però no d'una manera tan radical perquè la Xina, al contrari del que va passar amb Gao, reconegui com a seu el guardó.

Els acadèmics suecs han destacat la capacitat de Mo Yan per al retrat de la convulsa història del seu país i com “mostra amb contes populars d'un realisme al·lucinatori la història actual i contemporània”. Aquest realisme màgic ha fet que alguns crítics l'hagin equiparat a García Márquez. L'escriptor xinès ho reconeix, però li agrada distanciar-se del colombià dient: “Les influències són com els forns, si t'hi acostes molt et cremes”.