Mo Yan: "Avui a la Xina es disfruta d'una llibertat relativa"

La Xina s'està despertant. Al gran país del centre --això vol dir exactament la Xina-- estan passant moltes coses, no totes bones, i aquesta efervescència econòmica i social culminarà a l'estiu amb els Jocs Olímpics. D'acord amb aquesta transformació, la més vertiginosa que ha experimentat el país en la seva mil·lenària història, comencen a arribar a Occident --i a Espanya una mica més tard-- les mostres d'una literatura absolutament desconeguda que lluita per col·locar-se en el panorama internacional. La literatura xinesa actual és molt més que elNobel Gao Xinjian. Un altre gran escriptor,Mo Yan (Shandong, 1955), de qui el realitzadorZhang Yimou va portar al cine'Sorgo rojo', ha vingut a Espanya a presentar la seva molt celebrada novel·la 'Las baladas del ajo' (Kailas), un retrat de la Xina rural postmaoista escrita originalment el 1987.

--Vostè va néixer a la Xina profunda, en una família camperola. ¿En aquestes circumstàncies poc favorables com es va despertar la seva vocació?

--El meu pare era agricultor i a casa no hi havia cap llibre. Als set anys un veí que era universitari em va dir que els escriptors es podien permetre menjar 'jiaozi' tres vegades al dia. A mi això em va semblar fabulós.

--¿'Jiaozi'?

--Sí, són unes crestes que els pobres només mengen per Cap d'Any.

--¿I és veritat ¿Un escriptor pot menjar tots els dies a la Xina?

--Els molt comercials poden fer-se rics, els que ens dediquem a la literatura, no tant. En el meu cas, la meva vocació no es va poder desenvolupar fins que no vaig tenir la vida solucionada. I a mi me la va solucionar l'Exèrcit.

--Curiós lloc per a un autor.

--Allà vaig trobar temps lliure per dedicar-me al que m'agradava. Va coincidir amb el final de la Revolució cultural i l'arribada de Den Xiaoping al poder que va suposar una mica més d'obertura en la societat. El 1997 em vaig acomiadar de l'Exèrcit per ser més lliure.

--Abans va adoptar el nom de Mo Yan, és a dir "No parlis", tota una declaració d'intencions.

--Fins als cinc anys vaig tenir problemes amb el llenguatge. Després, durant la Revolució cultural, el meu pare em va recomanar que no parlés més del que era necessari. Vaig decidir dir-me així per indicar que el que m'interessaven eren les paraules verdaderes i no la xerrameca.

--¿Què hi ha d'autobiogràfic en 'Las baladas del ajo'?

--Hi ha molt de la meva família, de les històries que s'explicaven a casa, però també dels veïns. Si poguessin llegir aquesta novel·la molta gent del camp s'identificaria amb ella.

--La seva novel·la 'Pechos grandes, amplias caderas' està dedicada a les dones, que en la seva obra són un prodigi de fortalesa.

--En aquesta novel·la vaig voler mostrar una mirada històrica d'uns 100 anys, que s'inicia quan la Xina era una societat feudal en molts aspectes. Avui la dona ha recorregut un llarg camí.

--Però se segueixen abandonant nenes quan neixen.

--Això només passa al camp. Les dones de les ciutats són mestresses del seu destí. Pensi que en el medi rural el home és una ajuda per als seus familiars i també hi ha el sentiment de la perpetuació del llinatge. L'home sempre pertany a la família, mentre que la filla acaba formant part de la família del marit. És terrible, però és així.

--¿Fins on arriba el seu compromís amb la realitat? ¿Un autor ha de ser testimoni del seu temps?

--Crec que l'amor al proïsme i l'odi a les injustícies han de ser plasmats amb honestedat i en aquesta labor ningú s'ha de permetre cap superficialitat.

--¿Què els diria als que el consideren cru i violent?

--Que la vida és així.

--I vostè ho sap bé perquè va patir la Revolució cultural.

--Sí, però jo llavors era un nen. Avui percebo aquell temps com una bogeria col·lectiva, però jo la vaig viure amb una certa alegria, malgrat l'extremada pobresa.

--Se l'ha anomenat el García Márquez xinès. ¿S'hi identifica?

--Fins als anys 80 el vaig llegir molt. Però les influències són com els forns, si t'hi acostes molt et cremes.

--¿Hi ha llibertat per escriure avui el que es vol a la Xina?

--Llibertat absoluta, no. Diguem que avui es disfruta d'una llibertat relativa.

--¿I aquesta llibertat relativa com es concreta?

--No pots criticar obertament el Govern, però sí descriure les injustícies socials i la corrupció.

--A Gao Xinjian això no el va salvar de la prohibició.

--Censurar-lo em sembla absurd. M'agradaven molt les seves obres primeres i una mica menys les seves novel·les llargues que, crec, són les que li han proporcionat el Nobel.

Notícies relacionades

L'escriptor xinès Mo Yan, premi Nobel de literatura

Dudamel, entusiasta de l’Orfeó Català: "Els meus estimats", així ens anomena"

--Kenzaburo Oé va demanar el Nobel per a vostè.

--Oé ha estat massa amable.