El fotògraf de la soledat

Un avi i el seu nét, abrigats i agafats de la mà, caminen pel descampat que esguarda una ciutat dormitori. Un tramvia travessa el desolat paisatge d'arbres caiguts i pals. La paret escrostonada d'un edifici de l'Havana. O un venedor de barrets mirant per l'aparador de la botiga com tots els vianants passen de llarg. Paco Gómez (Pamplona, 1918-Madrid, 1998), amb la seva sensible mirada, va saber captar el desassossec de la vulnerabilitat i de la soledat.

Notícies relacionades

‘Don’ Emilio Lledó, el professor feliç

Entre la ciència i la commoció

La Fundació Foto Colectania reivindica el talent d'aquest fotògraf amb una retrospectiva comissariada per Laura Terré, autora d'una tesi doctoral sobre el Grup Afal, del qual ell va formar part. Paco Gómez. Ordre i desordre és, després de la seva mort, la primera gran exposició dedicada a aquest retratista de la postguerra, que es va avançar al seu temps pels seus minimalistes enquadraments en blanc i negre.

Per Terré, Paco Gómez és el poeta dels murs, dels rastres, dels espais despullats i dels petits objectes. «La seva observació parteix d'una sensibilitat ben arrelada en la realitat, però transcendent i carregada de sentit simbòlic», escriu la comissària al catàleg de l'exposició, que exhibeix 75 fotos originals. Els retrats surten de l'arxiu de 25.000 negatius que custodia la Fundació Foto Colectania.