Més lectura i millor ortografia

Malgrat que encara no han transcorregut tres anys des que es va iniciar el desembarcament denetbooksa les aules d'ESO dels centres públics i concertats de Catalunya, els pocs estudis destinats a mesurar l'impacte que tenen sobre el procés d'escolarització han detectat entre els seus efectes beneficiosos que els alumnes, sorprenentment, milloren la seva ortografia de forma més ràpida. També llegeixen més, segons coincideixen a destacar els experts, una cosa que els contraris de les noves tecnologies no podien arribar-se a imaginar.

Un treball d'investigació en curs dirigit per Miquel Àngel Prats, director del Centre de Tecnologies Educatives Ituarte, i el professor de la Facultat d'Educació de la Universitat Autònoma (UAB), Pere Marqués, ja va detectar fa uns quants mesos els avantatges que reportava durant el procés d'aprenentatge ortogràfic«conèixer l'error just en el moment en què es produeix», en referència a la funció d'autocorrecció i avaluació gairebé automàtica dels ordinadors. Aquesta possibilitat permet«fer molts més exercicis al mateix temps», cosa que reverteix en una acceleració de l'aprenentatge. La comparació dels resultats en matèria d'adquisició d'habilitats ortogràfiques entre un grup d'alumnes que durant l'últim curs es va valer d'eines digitals i un altre que no se'n va servir va decantar de forma clara la balança a favor del primer grup.

Entre els objectius de la segona part de la investigació en marxa de Prats i Marqués figura el d'inventariar les repercussions que l'ús de llibres digitals inetbooksté sobre la compressió lectora. No es tracta de corroborar que s'escriu més perquè refer els textos redactats amb ordinador resulta més fàcil i els alumnes s'animen a reescriure'ls. El mateix Marqués ho certifica en un informe penjat a la xarxa:«Les eines que proporcionen les TIC (processadors de textos i editors gràfics) faciliten el desenvolupament de les habilitats d'expressió escrita i gràfica».

Entendre el que es llegeix

Tampoc sembla precís constatar que els nens que fan servir l'ordinador llegeixen més que els que no ho fan, una tesi que han subscrit alguns especialistes, com el mestre Saül Dalmau, que va passar de dirigir una escola a exercir de formador en noves tecnologies.«El que passa és que practiquen l'exercici de la lectura amb tipologies de text diferents, des dels missatges fins als anuncis, passant pel còmic». Del que es tracta ara és de comprovar si entenen el que llegeixen, o més ben dit, si els ordinadors permeten adquirir un grau més elevat de domini d'aquesta competència.

En realitat, el repte que es van proposar els impulsors del projecte eduCAT1x1 el 2009, quan el llavors conseller d'Educació Ernest Maragall va posar en funcionament l'experiència d'introduirnetbooksa les escoles, era integrar l'ús de les noves tecnologies en el procés educatiu. No s'havien d'apartar els llibres de lectura, sinó justament al contrari. Els escolars havien de continuar llegint tants llibres o més que abans. No s'havien d'abandonar el quadern, ni el llapis, ni el bolígraf, i«per això es va apostar pels microordinadors, per no ocupar tota la superfície del pupitre, per deixar espai», va explicar al seu dia l'enginyer Xavier Kirchner, un dels primers artífexs del projecte. El que sí que es pretenia era que de mica en mica el manual de text convencional anés sent substituït pel llibre digital. També es va optar per un ordinador de 10 polzades«per no crear una barrera física entre el docent i els alumnes, perquè ningú pogués ocultar-se darrere de la pantalla». La tecnologia es posava al servei del procés educatiu, no al revés.

Els informes d'avaluació de l'experiència digital a les aules catalanes van descobrir també molt aviat que el treball ambnetbookselevava la motivació, que en la majoria dels alumnes actua com un motor per a l'aprenentatge, cosa que es traduïa en un descens de la conflictivitat a les aules, encara que posteriors investigacions han descuidat dimensionar aquest efecte.

Notícies relacionades

Els bombers contenen l’avanç de l’incendi de Guadalajara

L’Institut Josep Carreras eludeix el judici per acomiadament d’una exempleada

Treball pendent

Queden infinitat d'aspectes d'aquesta experiència per avaluar, amb el llast dels seus dos primers anys de funcionament per les fallades en les connexions a internet. Queden per aclarir un cúmul d'interrogants. Avaluar si el professorat està traient profit de les noves tecnologies o els efectes sobre els rendiments acadèmics que té la temptació per accedir als jocs o refugiar-se en les xarxes socials en hores de classe, o durant el període destinat a la realització de tasques a casa. Però ja ningú posa en qüestió que els portàtils, els llibres i les pantalles digitals s'han instal·lat a les aules per quedar-s'hi.