Nuria Martí: "A Espanya els científics no tenim futur"

L'espanyola Nuria Martí (Madrid, 1979) és una de les autores del treball de clonació desenvolupat per la Universitat de Ciència i Salut d'Oregon (OHSU). Treballava al Centre d'Investigació Príncep Felip de València, però un ERO que va afectar 144 treballadors la va obligar a fer les maletes. Ara, al cap d'un any i mig a Portland, explica la seva satisfactòria experiència als Estats Units i lamenta que Espanya estigui desaprofitant tant de talent.

-- Entre els experiments anteriors de clonació amb cèl·lules humanes i el salt fins a un blastocist de 150 cèl·lules, ¿què ha canviat?

-- L'èxit de la tècnica, que es va optimitzar primer en primats no humans, es basa en diversos aspectes. Un de molt interessant és utilitzar cafeïna per prevenir l'activació prematura de l'ovòcit durant el procés de transferència nuclear. I també és molt important la qualitat dels ovòcits donats i seleccionats.

-- ¿Per què l'experiment s'acaba al cap de cinc dies?

-- Un embrió 'in vitro' es desenvolupa durant cinc dies fins a l'estadi de blastocist i, si no fas res amb ell, després degenera. El blastocist és l'estadi necessari per poder obtenir cèl·lules mare.

-- ¿Quina és la seva contribució?

-- Dins del grup d'embriologia del meu laboratori, he participat en el procés de transferència nuclear, en la derivació de cèl·lules mare i en el manteniment de les línies cel·lulars. A més, sóc la coordinadora de les donacions ovocitàries.

-- Una vegada aconseguit aquest avanç, ¿és qüestió de temps que s'aconsegueixi una clonació completa d'un humà?

-- La tècnica utilitzada és la mateixa que s'utilitzaria en una clonació amb finalitat reproductiva, però això no significa que hagi de funcionar. De fet, l'equip en què treballo ara fa molt de temps que ho intenta fer amb macacos i no s'ha aconseguit.

-- ¿Com va aterrar a Oregon?

-- Jo vaig néixer a Madrid el 1979 i als dos anys ens vam mudar a València. Vaig estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de València i després vaig fer un màster en reproducció assistida a l'Hospital La Fe. Vaig començar la meva tesi al Centre Príncep Felip en el laboratori de reprogramació cel·lular i allà vaig estar treballant en diferents grups durant dos anys.

-- I llavors va arribar l'ERO.

-- El 2011 van començar els rumors que hi hauria grans ajustos. Així que vaig decidir enviar el meu currículum al laboratori on ara treballo. I em van acceptar. Va ser una bona decisió buscar una altra feina amb antelació perquè vaig ser després un dels treballadors afectats per l'ERO.

-- ¿Troba a faltar alguna cosa?

-- Ara estic molt contenta a l'OHSU, però em fa molta ràbia que, estant a gust a la teva ciutat, et vegis obligada a canviar de vida.

Notícies relacionades

Un home amb paràlisi recupera el moviment i la sensibilitat de les mans gràcies a una neuropròtesi: "Puc tornar a acariciar el meu gos"

La pediatra que va atendre el nadó presumptament maltractat no va detectar lesions anals tres dies abans del seu ingrés a l’hospital

-- ¿Estem perdent una nova generació de científics?

-- És una barbaritat no invertir en investigació. Tinc molts companys en situació similar. Estem ben preparats, però a Espanya no tenim futur.