IDEES
La noia del tren
Com no succeeix gairebé mai, cada vegada que un llibre que m'ha agradat es tradueix a l'espanyol i, a sobre, es cola al capdamunt de les llistes de vendes, em sento més pròxim als meus semblants, i citant Lichis i María Jiménez, «el món em sembla més amable, més humà, menys estrany». M'acaba de passar amb la novel·la de la britànica Paula Hawkins La chica del tren, un thriller d'allò més absorbent sobre els perills de veure determinades coses des de l'aparent seguretat d'un vagó de tren.
Ruth Rendell pot descansar tranquil·la a la tomba perquè el seu treball no va ser en va i ha deixat al seu país una legió d'alumnes aplicades que dominen el thriller psicològic amb uns llibres que enganxen de tal manera que sempre t'acabes quedant adormit a les tantes. Penso en S. J. Watson, de la qual espero que es tradueixi aviat la seva fenomenal novel·la Second life, o en Liz Nugent, responsable d'una primera obra sensacional, Unravelling Oliver (que aquí, sota el títol d'El bueno de Oliver, està passant injustament sense pena ni glòria). A Hawkins la comparen amb la nord-americana Gillian Flynn, però només s'assemblen en la facilitat per fabricar el que els anglosaxons defineixen com a pageturners.
Tot i ser una noia blanca de Zimbabwe, Paula Hawkins no pot ser més britànica. La noia del tren no seria el mateix als EUA, on la protagonista seria més simpàtica i estaria molt menys pertorbada. La gràcia consisteix en el fet que li acabem agafant afecte a una dona frustrada, alcohòlica i xafardera que, a falta de vida pròpia, es fica en la d'una parella que veu cada dia des del tren que la porta a Londres a perdre el temps, perquè fa mesos que la van acomiadar per borratxa i maldestra. Quan descobreix que alguna cosa grinyola en la vida aparentment feliç de la parella que enveja comença un horror que només ella pot percebre i al qual ningú presta atenció perquè és una beguda inestable i neuròtica. La chica del tren és una gran novel·la policial i una amarga reflexió sobre l'amor i la capacitat d'autoengany dels que estimen. Espero que el final, d'una tristesa desoladora, no el canviïn en la pel·lícula que ja està en marxa.
