El malson de l'últim model
Fa poc vaig tenir un malson. Rebia un missatge: «El seu marit ha caducat. Li oferim el nostre catàleg de marits últim model, cada un amb les seves especificacions tècniques (molt superiors a les de l'anterior) perquè pugui escollir el que més li agradi».
Resulta que m'agrada el meu marit. Potser n'hi ha de més alts, de més divertits o més cuinetes que el meu, però a mi m'agrada el meu (molt). En el malson, intentava explicar-l'hi a un senyor amb ulleretes grogues que tenia un aire a Elton John, però era en va: ell no m'entenia. Deia que els marits moderns no duren més de 10 anys i que quan fallen el millor és buscar-ne un altre de seguida i sense pensar. Un altre amb més prestacions, és clar. Podia pagar a terminis, va especificar.
HI Vaig discutir: li vaig dir que els marits d'abans duraven tota la vida. El meu pare, per exemple… Però l'home va deixar anar llavors una riallada histriònica i em va replicar: Sí, igual que les bombetes, ¿oi? ¿S'imagina una bombeta que durés tota la vida? ¡Quin endarreriment! Faci'm cas, no s'ho pensi -va prosseguir- i ja veurà com el seu marit últim model farà que s'oblidi de seguida de l'anterior.
Notícies relacionadesCom que em va veure molt tossuda, va buscar altres arguments: em va dir que si no canviava de marit aviat tindria a casa un trasto inútil, un vegetal. ¿Com?, vaig preguntar. Molt fàcil, senyora, ja no podem oferir-li actualitzacions del sistema operatiu dels models antics, el seu marit deixarà de funcionar en menys de tres mesos. Ho sento molt, però les normes no les fem nosaltres: és la llei. Tot això genera molts llocs de treball, ¿sap? En fi, em vaig haver de rendir.
No SOLS m'agrada el meu marit, també m'agrada el meu mòbil. Fa més de tres anys que el tinc i hi ha tres models posteriors de la mateixa marca, però a mi m'agrada el meu. Vaig intentar explicar-l'hi ahir a un embogit venedor d'un centre comercial, que no em va comprendre. També voldria que el meu mòbil fos per a tota la vida. Què s'hi juguen que no ho aconsegueixo.
